27 d’abril 2011

1. Jugar amb les negres o amb les blanques
La proposta de llei de Solidaritat per tal de prohibir la bandera espanyola als edificis oficials de Catalunya em sembla bé. Els catalans portem massa anys jugant amb les fitxes negres, a la defensiva, i fa trenta anys que anem perdent partides: llengua, economia, símbols, història, etc. Ja era hora que hi hagués algun partit (Solidaritat), i sobretot la gent que hi ha al capdavant del partit, que sapigués jugar amb les blanques, portant la iniciaitiva, a l'atac. I ja és hora que és comenci a visualitzar la bandera espanyola com a símbol de colonització i d'imposició. A més, en tot procés d'independència és imprescindible polaritzar les opinions i aquesta proposta hi ajuda. El problema no és ara atraure al ciutadà del carrer que està al marge de tot això esperant que Convergència resolgui la crisi que no resoldrà. Ara el que cal és fer veure als 900.000 independentistes que van votar a les consultes que hi ha una força al Parlament, Solidaritat, que defensa la independència tal com s'ha de defensar: de cara, amb dignitat i amb coratge. Amb banys maria i falses pedagogies a l'estil de Convergència i Esquerra mai cap poble ha aconseguit la seva independència.

22 d’abril 2011

1. L’agonia fins a la independència
Aquests propers anys seran durs perquè ara ja hi ha molta gent que té la percepció clara de que ens estem desnacionalitzant i empobrint econòmicament. I qui té el poder per a allargar o no aquesta agonia fins al trencament amb Espanya és Convergència, i ja sabem el que faran: allargar l'agonia, perquè no tenen cap intenció de dirigir el seu vaixell cap a la independència. Sort en tenim que almenys els diputats de Solidaritat posen contínuament en evidència les renúncies i carències de Convergència a l'hora de defensar els interessos dels catalans.

21 d’abril 2011

1. CiU i el poc sentiit del ridícul
Ja era hora que algú (Solidaritat) s'oposés a les absurdes propostes que planteja Convergència des de fa molts anys. Ara Convergència vol que anems tots juntets a Madrid a reclamar el fons de competitivitat (1.400 M€) en lloc de reclamar els 200.000 M€ que Espanya ens ha robat els darrers vint anys en concepte de “solidaritat” o reclamar els 22.000 M€ que ens prenen cada any. L’Artur Mas, el servidor (segons les seves pròpies paraules), frena la Llei d'Independència al Parlament, diu que català i valencià són dues llengües i vol que anem tots plegats a fer el ridícul a Madrid per enèsima vegada. Quin president més poqueta cosa que tenim.

2. Propostes estèrils
Això del pacte fiscal com a primer pas de la transició nacional cap al dret a decidir que proposa Convergència és la mateixa comèdia del pas intermedi cap a la independència que proposava Esquerra per a justificar el seu pacte amb el PSC, que mai ha existit i sempre ha estat PSOE: propostes estèrils per no tenir el coratge d’encarar el problema colonial que pateix Catalunya.

20 d’abril 2011

1. Independentistes i votants
Cert, d'independentistes n'hi ha a tots els partits però fins que els suposats independentistes que voten partits encaixistes no votin partits que realment defensin la independència de forma prioritària no avançarem. No té cap sentit dir que ets independentista i ser el passatger (el votant) d'un vaixell que no va cap a la independència. Aquesta postura és incoherent i no porta enlloc. És per aquest senzill motiu que no avancem. Una altra cosa és que després, propostes com la d'Esquerra al 2003 acabin resultant autèntiques estafes per als independentistes. És a dir, entre els partits que fallen, com Esquerra, i els votants que voten partits encaixistes com CiU, així és impossible avançar. Vejam si amb Solidaritat comencem a posar una mica d'ordre en tot aquest circ i a les properes eleccions els votants independentistes poden votar de forma majoritària un partit realment independentista, sòlid i coherent.

2. Altre cop Mestalla
Si els catalans que van a València s'atrevissin a donar l'esquena i a ensenyar el cul al rei, això seria igual que aquella escena de la pel·lícula Braveheart. Una imatge així seria insuperable. El titular internacional com seria? 20.000 culs catalans donen la benviguda al rei d'Espanya? Ahir llegia que durant el setge del rei Jaume I al castell de Mallorca (1229), i per tal de minar la moral dels sarraïns, després d'una batalla fora del castell que van guanyar les tropes catalanes, el rei Jaume va ordenar tallar el cap als 400 sarraïns morts i va llençar els caps al castell per sobre les muralles amb un fonèvol, una mena de gran catapulta que es feia servir en els setges als castells. Les guerres es guanyen per la moral de la tropa i la nostra independència també.

3. To i claredat de pensament
M'agrada el to i la claredat de pensament de l'article (http://www.solidaritatcatalana.cat/opinio/en-resposta-la-diputada-marta-alos). És important que els catalans recuperem la capacitat de dir les coses pel seu nom, de dir el què pensem sense pensar el què diran els botiflers de sempre o els bufons de torn que es fan passar per periodistes o intel·lectuals. La llibertat comença per un to adequat i un pensament nítid. Cal escampar la boira messella que hi ha instal·lada a Catalunya des de fa trenta anys, i és una boira molt densa.

19 d’abril 2011

1. Sobre els pobres lideratges
El dia que aquest poble es desperti comprendrà els pobres lideratges que des de la mort del dictador han governat aquest país (tant si parlem de Convergència com d’Esquerra), bàsicament al servei de la governabilitat d'Espanya, i aleshores els rellevarà en unes eleccions. És important que formant part d'Europa i d'Occident i de cara al reconeixement internacional de l'Estat Català quan declarem la independència, fem la revolució via parlamentària perquè això és el que ens donarà la màxima legitimitat davant dels nostres avaladors internacionals. Per això és tant important rellevar la classe política actual i que la força popular segueixi posant en evidència les incoherències dels retardataris de la independència. Per primer cop en molts anys, la força del poble (p.e. les consultes) i la força institucional (Solidaritat) comencen a anar una mica coordinades, i aquesta coordinació d'aquests dos motors és imprescindible per a avançar cap a la independència. Si no han pogut acabar amb els catalans, i fa més de 300 anys que ho intenten, menys encara acabaran la feina ara en quatre dies.

2. El que realment molesta als espanyols
Recordo que el que més va molestar als espanyols després de la xiulada a Mestalla va ser quan Catalunya Acció vam fer la segona conferència de premsa felicitant a la gent que va xiular a Mestalla per la seva actitud i per la seva dignitat thttp://cataccioaccions.blogspot.com/2009/05/conferencia-de-premsa-felicitacio-d-i.html. En Jiménez Losantos va escriure un article sobre en Santiago Espot dient: "No sólo no rectifican, sinó que además alardean". Aquest comentari de sorpresa demostra que es pensen que tots els catalans ens arronsem i ens ajupim com els nostres governants. I ara, dos anys després, tornem a fotre'ls patacada. Vejam si entenen d'una vegada que l'esperit català no el podran eliminar mai, ni després de més de 300 anys de colonització.

Paraules de Miquel Badia sobre el valor

(Paraules de Miquel Badia, del seu dietari escrit a la presó)

"Jo admiro el valor i crec que aquesta qualitat és una de les més belles que pot tenir l'ésser humà. És un resum de les virtuts car inclou la dignitat i l'amor al proïsme a través de l'ideal. És l'home que estima el qui farà tota mena d'heroïcitats i de sacrificis. I els farà a través del valor que és una expressió de la voluntat que pot arribar al sacrifici.

Poc crec en aquells homes que es declaren com a grans idealistes però no homes d'acció. No hi ha sinceritat si el seu ideal no els empeny a sacrificar-se per ell. No crec en aquelles persones que moltes vegades volen amagar la seva covardia o manca de conviccions sota la cobertura de la intel·lectualitat, com si fos incompatible una cosa amb l'altra quan es lluita per l'ideal..."

18 d’abril 2011

1. Les independències no són viables econòmicament ni deixen de ser-ho
Les independències no són viables econòmicament ni deixen de ser-ho. No entenc aquesta dèria d'alguns economistes a plantejar la independència com si fos una qüestió de viabilitat econòmica. Això no és com una empresa. Una nació és independent o no ho és i ja està, així de senzill. O manes a casa teva o et manen a casa teva. O tens la paella pel mànec o la té un altre. En tot cas són els governants els que faran que un país avanci o s'enfonsi econòmicament.

2. El fals seny dels diputats convergents
Si els almogàvers haguessin tingut el mateix esperit del fals seny dels diputats convergents a l’hora de votar la Llei d’Independència, que no és res més que la covardia i la incapacitat de liderar la nostra independència perquè ja es senten còmodes a Espanya, els vaixells catalans no haurien sortit mai de la platja de Barcelona. Hi ha un esperit que fa avançar les persones i els països; i hi ha un esperit que les frena i que les castra.

16 d’abril 2011

1. La suma del dèficit fiscal: 200.000 M€
La suma del dèficit fiscal dels darrers vint anys (de 1986 fins al 2005), això inclou governs convergents i tripartits, suma 200.000 milions d'euros, la mateixa quantitat que la Unió Europea ha invertit per a reactivar l'economia europea. Potser que en lloc de mirar tant cap a Madrid mirem a l'hora de votar a les autonómiques a qui donem la responsabilitat de vetllar pels interessos dels catalans.

2. Convergència s’està enfangant
Igual que Esquerra ha perdut 300.000 votants independentistes pel seu pacte amb el PSC (majordoms del PSOE a Catalunya) durant set anys, els propers 4 anys quedarà en evidència la falsedat i les carències del projecte convergent a l'hora de defensar els interessos dels catalans. Ara CiU ja ha quedat en evidència davant de molts dels seus votants a l'evitar que avancés la Llei d'Independència, i la gran enfangada de CiU, que provocarà una gran decepció entre gent que encara vota CiU, serà el fracàs del pacte fiscal. És una llàstima que haguem d'esperar que passin aquestes coses, però és l'única manera de que molta gent ingènua, políticament parlant vull dir, obri els ulls definitivament. Però l'important és que ara aquest procés ja és irreversible.

3. Cal dir les coses pel seu nom per a ser lliures
A algú li pot semblar exagerat, però fins que no recuperem la capacitat de dir les coses pel seu nom és impossible que siguem lliures. Els diputats de CiU, abstenint-se en la votació per la llei d'independència, s'han amagat com a rates a l'hora de defensar la llibertat i el benestar dels catalans que és exactament el mateix que porten fent els darrers 30 anys, frenant i adormint la recuperació nacional de Catalunya, és a dir, frenant la nostra independència (tal com ha reconegut en Pujol fa pocs dies). Convergència i Unió s'ha començat a enfonsar després d'aquesta abstenció i l'enfonsament més important serà quan el govern de Madrid se’n torni a riure a la cara de Convergència per enèsima vegada amb l'infantil idea del pacte fiscal. En aquest procés molts catalans anirant caient de la trona, com ja està passant, i s'adonaran de la mentida convergent. Tenim un país infantilitzat políticament. Per això la gent tarda tant de temps en adonar-se de quan li estan prenent el pèl políticament. Cada dia el vaixell convergent té més esquerdes. Alegrem-nos-en !

4. CiU mai han tingut la intenció de portar Catalunya a la independència
Jordi, els capitans que dirigeixen el vaixell convergent mai han tingut la intenció de portar Catalunya a la independència. El mateix Pujol ho ha dit centenars de vegades, i no us el voleu escoltar, que el seu objectiu és trobar l'encaix de Catalunya a Espanya, no la independència. Fins i tot ha reconegut que tots aquests anys havia treballat per a dissuadir a la gent de la idea de la independència. Jo respecto el que hagis pogut fer per Catalunya, i pel mateix motiu et pregaria que no ens féssiu combregar amb rodes de molí. N'estem tips de que els líders de Convergència portin més de trenta anys fent la puta i la ramoneta per al final col·laborar a la governabilitat d'Espanya mentre Catalunya es desnacionaliltza i s'empobreix econòmicament. Ja n'hi ha prou d'aquesta comèdia ! Els catalans hem d'anar a la una, és clar, però els que volem anar cap al mateix destí. No té sentit unir els que volem anar cap al Nord amb els que volen anar cap al Sud, perquè aleshores resulta que ningú es belluga del lloc. No és que els catalans no siguem suficients per a decidir, és que hem tingut uns líders que han portat el vaixell cap a Espanya i el que necessitem són nous líders polítics que portin el vaixell cap a la independència. I si tu com a independentista vols seguir en un vaixell que segueix navegant cap a Espanya, doncs jo que vols que et digui. Tu sabràs el que fas i per què ho fas, però l'únic que et demano és que no pretengueu que tots els catalans ens seguim mamant el dit que aquest conte de fades ja s'està convertint en una broma de mal gust. Jo no estic al mateix vaixell que tu Jordi, ho sento. Jo mai he votat Convergència perquè sempre l'he considerat un partit dirigit per venuts al servei d'Espanya i botiflers. Ara i fa trenta anys. I tinc molt clar que el que ara frena el nostre avenç cap a la independència és Conveniència i Unió, i l'altre dia al Parlament els diputats convergents ho van tornar a demostrar frenant la Llei d’Independència.

15 d’abril 2011

1. Cal rellevar els que frenen el nostre procés d’independència
El trencament amb Espanya, i per tant el nostre procés d'independència, afortunadament ja és irreversible. Ja hem passat el punt de possible retorn gràcies a la mesquinesa d'Espanya amb el fracàs del procés estatutari i l'espoliació fiscal continuada que està afectant tots els catalans en la seva quotidianitat. Tot i així ens queda viure aquests darrers anys d'agonia de la relació. El proper pas per a rematar el procés és rellevar als que frenen el nostre procés d'independència al Parlament. Per això són importants les properes eleccions municipals i sobretot les eleccions del 2014. El 2014 es pot donar el gran salt cap a la nostra independència i tenim quatre anys per a preparar el relleu, perquè no en tinguis cap dubte: el país ens falla per dalt, no pel poble.

2. No hi haurà concert, ni pacte fiscal.
No patiu. No hi haurà concert, ni pacte fiscal, ni res. Penseu que va ser en Mas qui va pactar el finançament amb en Zapatero amb nocturnitat i alevosia (a les esquenes del Parlament, quan ningú li va encomanar aquesta missió). A en Mas el tenen molt ben apamat a Madrid. Saben perfectament que abans de baixar de l'avió ell mateix ja s'haurà abaixat els pantalons i saben que no es revoltarà. A banda d'això, Espanya no pot prescindir dels diners provinents de l'espoliació fiscal. Aquest tinglado anomenat Espanya l'han muntat amb els diners dels alemanys (els fons de cohesió europeus que actualment són de 8 M€ diaris) i amb els diners dels catalans de l'espoliació fiscal (que són 64 M€ diaris). És qüestió de temps que Catalunya i Espanya es divorciïn i aquests propers 4 anys Convergència i Unió quedarà totalment retratada, igual que Esquerra (antiga ERC) ha quedat retratada durant els 7 anys de tripartit donant suport al PSOE. S'apropen canvis els propers anys.

3. Cal parlar alt i clar
Després de 40 anys de camp de concentració franquista i de 30 anys d'idiotització nacional pujolista ara resulta que els catalans hem d'anar amb compte a l'hora de dir les coses pel seu nom no sigui que molestem algú. Ens hem convertit en un país de tites-fredes, molt especialment els homes. Ara resulta que no podem dir botifler a en Mas. I com li hem dir a algú que tenint el poder per a fer avançar el seu país cap a la llibertat, cap a un millor benestar, cap a un millor futur, atura aquest procés i permet que la desnacionalització i l'empobriment de Catalunya segueixi avançant? Ara resulta que hi ha gent que botifler ho troba exagerat. Quins collons !!! I a tots aquells que segueixen amb la idea infantil de que per a la independenència necessitem CiU, vejam si desperten del seu somni, i entenen d'una vegada que per a assolir la independència el que es necessita són els vots dels independentistes, no els partits regionalistes o acomodats que no estan per la feina i que l'únic que fan és aturar o adormir aquest procés.

14 d’abril 2011

1. CiU ha quedat en evidència
Avui CiU ha quedat en evidència davant de molts catalans. Aquesta gent sempre ens fotran (recordeu els nobles de Braveheart). Podem estar contents ja que avui és el principi de la fi de Conveniència i Unió. A causa d'aquesta votació ja comença a haver problemes dins del vaixell convergent i decepcions entre els votants convergents. No és fàcil enfonsar el vaixell botifler de CiU, però avui ha rebut un torpede a la línia de flotació, i els diputats de Solidaritat ja han dit que tornaran a presentar la llei més endavant. Avui no hem patit cap derrota. Al contrari, la victòria ha estat que avui hem començat a fer caure la mentida convergent, pas imprescindible per a seguir avançant cap a la independència. El vaixell convergent s'ha començat a esquerdar. Només heu de pensar quants dels 900.000 votants de les consultes han estat votants convergents a les darreres eleccions i podreu copsar l'impacte de la votació d'avui.

12 d’abril 2011

1. El divorci amb Espanya ja és irreversible
El divorci amb Espanya ja és irreversible i ara ja només és qüestió de temps i d'intentar que l'agonia fins al trencament sigui el més breu possible. El procés de divorci ja és irreversible perquè una massa crítica de la població catalana ja ha interioritzat el factor polític (amb Espanya no hi ha res a fer, la convivència no és possible) i el factor económic (amb Espanya hi perdem diners, ens empobrim). Quan en un conflicte nacional no resolt és donen aquests dos factors, interioritzats per una part de la població no majoritària per sí prou important, tenim la llavor del divorci a punt.

2. La cúpula de CiU
La cúpula de CiU porten massa anys enredant la gent fent la puta i la ramoneta a nivell nacional. Aquí aixequen la bandereta i el porró i abans de baixar de l'avió quan van a Madrid ja se'ls han caigut els pantalons. Si demà s'abstenen en la votació sobre la Llei d’Independència serà el principi de la fi de Conveniència i Unió. Només un mesell, un venut, s'absté quan és diputat i li pregunten sobre la llei d'independència del seu país.

3. Espanya ens seguirà foten fora d'Espanya a puntades
Entre Espanya que ens seguirà foten fora d'Espanya a puntades i CiU que es seguirà enfangant en la seva pròpia renúncia nacional i que pretén seguir amb la tonteria del pacte fiscal, CiU acabarà quedant ben retratada. L'important és que a les properes eleccions colonials hi hagi una alternativa en ascens i potent que defensi la nostra independència (Solidaritat) i als regionalistes de CiU els hagin caigut totes les caretes.

09 d’abril 2011

1. De pet cap a la independència
Anem de pet a la independència i en part és gràcies a Espanya que ens hi està fotent fora cada dia. Fa 30 anys que porto anhelant aquest moment en què tothom ja parla d'independència i en que en Pujol ha hagut d’acceptar el seu fracàs polític d'encaix a Espanya. Ara ja tenim en marxa les dues forces motores de tota independència: la força popular (les consultes) i la força institucional (Solidaritat).

2. Les consultes sobre la independència, la millor campanya.
Les consultes que van començar a Arenys de Munt han estat la millor campanya d'agitació i propaganda que s'ha fet a favor de la independència dels catalans els darrers 30 anys. Ara la truita ja s'ha començat a girar i són els que estan en contra de la independència els que han de donar arguments de per què estan en contra. Comencen a olorar la derrota.

08 d’abril 2011

1. L’USAP i la seva catalanitat
No us perdeu aquest documental sobre l'USAP. Això sí que és orgull de sentir-se catalans i no els fleumes que ens han governat i ens governen http://ow.ly/4w8B0

2. La votació sobre la Llei d’Independència
La setmana vinent, quan es voti la llei d'independència, podrem veure si els diputats de CiU són regionalistes, és a dir, treballen com sempre per a l'encaix amb Espanya, o voten a favor de la llei d'independència i per una vegada treballen pels interessos dels catalans. No us perdeu aquest vídeo http://www.youtube.com/watch?v=_5dlCY-TFTk

3. Portugal i l’espoliació fiscal catalana
El rescat econòmic de Portugal costarà a la UE, tota una potència econòmica, 80.000 M€. En 1 sol any Espanya es queda 22.000 M€ dels impostos pagats pels catalans. Sr. Mas, no ens expliqui sopars de duro sobre retallades i sacrificis, aprofitant-se de que la gent del poble no hi entén d'economia. Encari l'autèntic problema de Catalunya d'una vegada. Vostè va pactar l'Estatut amb en Zapatero, s'en recorda?

4. Les tres crisis que patim els catalans
Catalunya pateix tres crisis que es sobreposen: la internacional, la immobiliària (específica d'aquí) i l'espoliació fiscal (per pertànyer a Espanya). El que amaga el president Mas, i aixó és una autèntica vergonya, és que el principal problema econòmic de Catalunya és la sagnia fiscal que patim i que afecta tots els àmbits de la nostra economia.

05 d’abril 2011

1. CiU, el fre a la nostra independència
El dia que aconseguim treure el tap nacional que ara representa CiU com a fre a la nostra independència tindrem guanyada el 80% de la nostra batalla. Ara ja ens hi està ajudant el govern espanyol des d'Espanya, Solidaritat des del Parlament i les consultes des del poble. Només ens queda treure el tap (o el fre de mà, com vulgueu).

2. Kenneth Rogoff: "Catalunya, independent, seria un dels països més rics del món"
A l'estranger, a nivell d'instàncies i governs internacionals, ho tenen molt clar i assumit des de fa temps que els catalans serem independents (http://bit.ly/fEtyyQ). Un cop la gent ja se n’ha adonat de l'estafa d'Esquerra el problema és el tap que actualment frena la nostra independència i que es diu Convergència i Unió.

3. Les primeres fuites al vaixell de CiU
El vaixell de CiU comença a tenir fuites d'aigua. Els capitans (els líders) ja no van tots alhora: uns voten d'amagat a la independència, els altres s'ho estan pensant, els altres diuen que no hi estan d'acord. Part de la tripulació (la militància) es comença a revoltar i vol posar rumb cap a la independència. I part dels passatgers (els votants) no estan gens contents amb el viatge que estan fent.

4. Bon article sobre el fet d'amagar-se en Pujol i en Mas a l'hora de votar per la independència: "Votar el 10 d'abril" http://ow.ly/4sv0o

Etiquetes