23 de juny 2011

1. Els catalans paguem una mica més de 60.000 M€ d'impostos a l'any al regne d'Espanya
Els catalans paguem una mica més de 60.000 M€ d'impostos a l'any al regne d'Espanya. La diferència entre tot el que paguem i tot el que rebem en inversions i despeses de tot tipus és la balança fiscal. Aquesta diferència ja fa anys que supera els 20.000 M€. És a dir, Espanya se'ns queda el 30% dels nostres impostos i això equival al 10% del nostre PIB anual (riquesa que generem anualment).

Mantenir aquesta situació d'escanyament i empobriment com fan i han fet els nostres governants no és ser solidari; això és ser ruc de solemnitat o un penques de l'alçada d'un campanar, per no dir paraules més gruixudes.

2. Problema de caràcter
Pedro, el caràcter és l'actitud (fermesa, coratge, determinació, constància) amb la qual encares els problemes, i en Mas no està encarant el principal problema econòmic de Catalunya que es diu espoliació fiscal (dèficit fiscal si es vols fer veure que el problema no ho és tant). En lloc d'encarar el problema (i això vol dir encarar-se al govern de Madrid) ha preferit aplicar retallades als dèbils, als qui és fàcil enfrontar-s'hi. Si mires una mica la trajectòria política d'en Mas veuràs que mai ha a acomplert cap de les seves amenaces, però sap que sempre hi ha gent que pica i que ho valora com una actitud de fermesa. En Mas també deia que es guardava un roc a la faixa quan havia de negociar l'Estatut amb Madrid i al final es va empassar totes les retallades. Pobre tanoca de president (i pobres catalans que ara s'han d'empassar les seves miserables i innecessàries retallades). Estigues tranquil, en Mas no avançarà eleccions; igual que passava amb el tripartit hi ha massa gent que ha de menjar del pressupost.

3. La gent ja ha vist què dóna de sí Esquerra
Mercè, el problema d'Esquerra (antiga ERC) és que la direcció no ha tingut com ha prioritat la independència. Ha prioritzat les esquerres per davant de Catalunya i per això es va fer el primer tripartit i el segon tripartit pactant amb l'enemic, el PSOE, i per això Esquerra ha perdut més de 300.000 vots des de la il·lusió que va generar el 2003. L'ERC del 2003 hauria pogut liderar el nostre procés d'independència i van optar per ser un partit de govern, és a dir, escalfar poltrona al costat del PSOE. Això la gent tardarà temps a oblidar-ho i a perdonar-ho, i més encara si no hi ha una renovació profunda de discurs i de cares. És lamentable el que ha passat, però perdre 300.000 vots d'una tacada i no rectificar i seguir dient que el problema és que la gent no els ha entès encara és més lamentable. La gent ja ha vist que dóna de sí la direcció d'Esquerra. Ara la gent veurà que dóna de sí el projecte convergent per al futur de Catalunya, o sigui, res.

4. Lamentablement, ni Esquerra ni CiU
Ben cert, Mercè. El 22% dels catalans (el 38% dels votants) han votat una persona que a esquenes del Parlament, i sense que ningú li encomanés aquesta feina, va negociar l'Estatut (i el finançament) amb en Zapatero i ara s'han d'empassar les seves retallades i el fracàs anunciat d'un nou pacte fiscal. En un altre país un personatge així no tindria cap futur polític, però en el país dels cecs el borni és el rei. Entre el tripartit d'esquerres i el tripartit convenient els catalans no s'haurien d'estranyar pas de la situació en la què ens trobem perquè cap dels dos, ni Esquerra ni Convergència tenen la nostra indenpendència com a prioritat, única possibilitat de tenir un futur digne i pròsper.

Etiquetes