1. Una llarga mentida
La llarga mentida dels regionalistes convergents s'està ensorrant més ràpid del que m'imaginava. La incompetència del tripartit gairebé va fer entranyable el virrei Pujol, el vigilant del gueto, però el govern dels "millors" acabarà aconseguint que la gent oblidi les misèries i espifiades dels penques i inútils del tripartit. Incapaços d'encarar el problema i aturar l'espoliació fiscal que està portant la Generalitat a la fallida des de fa molts anys i el país a la misèria, el govern Mas només sap aplicar retallades, deixar de pagar sous i deixar de pagar a proveïdors. Una gran gestió, sí senyor.

Tot i la crisi, que també m'afecta, aquest serà un dels Nadals més feliços per a mi com a català. Després de trenta anys de teatre, de comèdia, de col•laborar a la governabilitat d'Espanya com a bons espanyols, d'aixecar la bandereta mentre s'omplien les butxaques, resumint, de botiflerada convergent que ha dominat i ha adormit l'esperit d'aquest poble fent-li creure una cosa tan forassenyada i de tocats de l'ala com l'encaix de Catalunya a Espanya, finalment, al Parlament hi ha tres diputats de Solidaritat que parlen diferent, que pensen diferent, que diuen les coses pel seu nom, i que posen en evidència al govern convergent, els responsables de silenciar les veritables causes de per què els catalans som on som. Esperem que aquesta llavor mantingui la coherència i no defraudi la il•lusió dels catalans com ho va fer Esquerra al 2003. Cert que els nostres enemics són Espanya i França, però el govern de Vichy, el govern col•laboracionista, el govern que frena la nostra llibertat, la nostra independència, es diu Convergència i Unió, i la seva mentida autonomista està arribant al final.

Llarga vida a la nostra independència !