Sr. Artur Mas, escric aquestes ratlles mentre escolto, més ben dit, mentre faig un gran esforç per a escoltar les pobres respostes –ambigües, indefinides, vagues, sense futur, sense plantejaments sòlids, sense compromís ni profunditat, nedant i guardant la roba- que dóna a l'entrevista que la Sra. Terribas intenta fer-li, que ja té mèrit intentar entrevistar tanta ambigüitat i mediocritat. Entre vostè, l'ambigüitat personificada, i en Montilla, la mediocritat personificada, anem arreglats els catalans de la Catalunya Central.

Sr. Artur Mas, no ens prengui més el pèl jugant amb l'ambigüitat de l'encaixista, amb la indefinició d'aquell que viu còmodament instal·lat a la colònia. L'època de les ambigüitats s'està acabant i el país demana definició. Parlar de que vostè vol defensar el dret a decidir dels catalans sense plantejar la independència política, romanent a Espanya, és entabanar els catalans. És com pretendre fer-nos creure que per a arribar a la Lluna no ens cal un cohet, que hi podem arribar amb una bicicleta i pedalant, i que si pedalem molt i molt hi arribarem. Aquest és el fons del seu discurs. I això és de temeraris i irresponsables.

Això ja ho va fer molt bé en Pujol –enredar els catalans fent-los creure en la possible convivència amb Espanya- aprofitant les pors que tenien els catalans després de passar-se quaranta anys en un camp de concentració, però vostè ja no enreda ningú. "El conte de pujolàndia o el somni de l'encaix" ja s'ha acabat; el mateix virrei Pujol ho ha reconegut quan ara fa dos dies ha dit que Espanya no ha complert el pacte de la transició. Jo em pensava que en Pujol era un home llegit i que sabia que Espanya mai complia els pactes, però es veu que no, que han hagut de passar trenta anys perquè se'n adonés d'allò que ja estava escrit als llibres. I ara només ens queda viure l'agonia del fracàs pujolista fins que assolim l'Estat Català. La història es repeteix, però alguns no en van voler fer cas i es van passar d'espavilats pensant-se que Espanya, la seva mentalitat i concepció, es podien reformar al sortir del franquisme i que fent pedagogia des de la "perifèria" els podíem ajudar a canviar. I ara, passats trenta anys en paguem les conseqüències: a nivell econòmic per exemple, la gran regió de Madrid li ha pres el lideratge econòmic de l'estat espanyol al Principat de Catalunya, es postula estar entre les deu regions més innovadores d'Europa i disposa d'unes infraestructures que ja les voldrien algunes capitals d'Europa. I tot això amb la seva famosa col·laboració a la governabilitat d'Espanya. Doncs sí que n'hem tret profit de la seva genial estratègia d'encaix a Espanya !

Sr. Mas, miri si vostès tenen poc poder de decisió a Espanya que en trenta anys encara no han aconseguit recaptar i gestionar el 100% dels impostos dels catalans, quan els bascos fa trenta anys que ho van aconseguir. Això sí que és una autèntica crisi que els catalans patim cada any i que es sobreposa a les altres dues crisis que patim: la internacional i la immobiliària. I vostè ara ens vol oferir una altra pastanaga electoral parlant d'assolir el concert econòmic quan a Madrid, els homes com en Pujol i com vostè, els encaixistes, els tenen apamats abans de baixar de l'avió? A Madrid saben que vostès són uns bons administradors de la colònia, que posant-se la barretina i ballant una sardana les seves aspiracions catalanistes ja estan satisfetes. Saben que mai s'encararan a l'amo. Saben que patriòticament, nacionalment, estan capats, anul·lats per a defensar els interessos nacionals i econòmics dels catalans.

Evidentment Sr. Mas que parlar d'independència divideix Catalunya. La divideix entre aquells que creiem en Catalunya, en el potencial de la seva gent, en una Catalunya plena, adulta, lliure, políticament independent, i aquells que com vostè, com en Jordi Pujol, sempre troben excuses per a no donar el pas i seguir-la mantenint com una regió espanyola espoliada i humiliada. La divideix entre independentistes i regionalistes. Entre els que volem oblidar-nos d'Espanya (i França) i els qui no la poden oblidar perquè en el fons s'hi senten còmodes.

Sr. Mas, si com diu vostè, la preocupació de la gent del carrer i la seva prioritat com a governant és sortir de la crisi, per què enganya la gent fent-los creure que vostè podrà tirar endavant Catalunya si no disposarà ni de les polítiques econòmiques (són competències dels estats) ni del pressupost necessari (a causa de l'espoliació fiscal que patim) per a resoldre els problemes estructurals de Catalunya? Es pensa que els catalans no hem anat a escola i que ens pot convèncer amb uns arguments tan pobres? Vostè va dir que si governava faria una revolució en infraestructures. Ens pot concretar, Sr. Mas, als qui sabem sumar i restar amb quins diners pensa fer-ho? Amb els 22.000 M€ que cada any Espanya ens roba mentre vostès s'han dedicat a sostenir i ajudar governs espanyols?

Vostè va anar a negociar l'Estatut directament amb en Zapatero, amb nocturnitat i alevosia ja que el Parlament no li va encomanar aquesta missió. En un altre país amb una mica de cultura democràtica, després d'una acció tan fosca com saltar-se tot un Parlament i renegociar un text aprovat pel Parlament, vostè hauria anat a parar a les catacumbes de la política i no li haurien permès sortir-ne mai més. I a sobre va ser tan babau de deixar-se enredar pel president espanyol. I vostè vol que els catalans confiem el nostre futur en algú tan innocent que no sap que els presidents espanyols no tenen paraula? Vostè vol negociar amb Espanya quan no coneix ni els espanyols? Vostè diu que ara no es creu en Zapatero? És que vostè va ser tan irresponsable de creure-se'l en algun moment? Quan n'aprendran la gent com vostè i com en Jordi Pujol que mentre Catalunya estigui a Espanya mai ens en sortirem com a nació? Quants anys de fracàs necessiten per a entendre i acceptar que aquesta convivència no té uns fonaments sòlids, que és impossible i que cal corregir el rumb de forma urgent?

Sr. Mas, vostè diu que Catalunya necessita un govern fort que la tregui de la crisi i també diu que vol governar Catalunya. Jo penso que Catalunya necessita un president amb coratge que cregui en Catalunya, que tingui l'ambició de governar un Estat Català, no les quatre províncies d'una trista colònia. La sort que vostè té de cara a les properes eleccions colonials és que la seva competència electoral actual, tant si parlem del PSOE d'en Montilla com d'Esquerra, és més que mediocre i que els catalans no han vist un autèntic líder polític des d'en Francesc Macià, i vostè i jo sabem que el borni és el rei en el país dels cecs.

La meva ànima i el meu esperit ja no l'aguanten més. Deixo d'escoltar l'entrevista ara que parlen del finançament dels partits polítics i canvio de canal. Em sap greu per la Sra. Terribas per l'esforç que està fent per a fer una entrevista mínimament interessant, però tot té un límit. Ben bé que en Pujol és fill d'en Cambó i vostè fill d'en Pujol. Tot plegat, regionalistes al servei de la governabilitat del seu amo: Espanya.

Jo d'un president per a Catalunya n'espero que no sigui un pidolaire polític i que reflecteixi com a mínim dues característiques del nostre tremp nacional imprescindibles per a encarar les dificultats: dignitat i coratge. Per aquest motiu no els he votat mai.

Josep Castany
Director General de Catalunya Acció
12 d’abril del 2010