Acte: Discurs pel "Sí a la Independència" a Castellbisbal (27 novembre 2009)
Senyores, senyors. En primer lloc vull donar les gràcies a tota la gent de Castellbisbal que amb el seu compromís han fet possible aquest acte d’avui, i em sento especialment orgullós per tenir l’honor de poder dirigir-me a tots vostès en aquest moment històric per al nostre país.
El proper diumenge dia 13 de desembre del 2009 es realitzaran en més de 150 viles i ciutats catalanes consultes sobre la independència de Catalunya. Democràcia en el seu estat més pur. En tres mesos hem passat de la primera consulta d’Arenys de Munt a organitzar-ne més de 150, i cal que siguem plenament conscients d’aquest salt qualitatiu i de les implicacions polítiques que aquest onada comporta i comportarà.
Gràcies a la iniciativa, a la determinació, i a la valentia dels homes i dones de totes aquestes poblacions, podem assegurar que el diumenge dia 13 serà tot un èxit. Serà el principi de la nostra victòria. I en podem estar ben orgullosos.
El gest patriòtic de tots vostès en votar sí a la independència de Catalunya, representa la primera vegada en els darrers trenta anys de llibertat condicional vigilada, no pas d’autèntica democràcia, no ens deixem enganyar, en què per primer cop els catalans sortim de la trinxera identitària on sempre estem intentant defensar els nostres trets nacionals, sigui la llengua, sigui la nostra història o siguin les nostres tradicions, per a passar a l’atac i portar la iniciativa per tal d’assolir la nostra autèntica llibertat com a poble, que no és, ni n’existeix cap altra, que la nostra independència política. No es guanya cap batalla quedant-se permanentment a la trinxera. D’aquí la importància d’aquesta consulta. Podríem dir que per als catalans representa el Prats de Molló del segle XXI; les primàries de la nostra independència que poble a poble les anirem guanyant; la reconquesta de l’autèntic esperit de Catalunya que se’ns ha volgut robar amb guerres i amb dictadures. I ho hem de dir ben alt: amb guerres i dictadures, al llarg de més de 300 anys però que ni Espanya ni França no han aconseguit aniquilar.
Catalunya no té cap possibilitat de desenvolupar amb plenitud les seves capacitats artístiques, intel·lectuals, científiques o empresarials sense independència, sense treure’ns Espanya del damunt. Si ens centrem en l’àmbit econòmic per a fer-ne un petit apunt, actualment patim al Principat de Catalunya –em centro en el Principat ja que el País Valencià pateix espoliació i les Illes també-, patim una espoliació fiscal, allò que els nostres polítics gairebé sense donar-li importància en diuen dèficit fiscal, de 22.000 M€ l’any, quan el pressupost del que disposa la Generalitat aquest any 2009 és de gairebé 37.000 M€. És a dir, visualitzem-ho bé: Espanya es queda cada any una bossa plena d’impostos dels catalans equivalent al 60% del pressupost de la Generalitat. Això és cada any! Amb aquest pressupost és impossible administrar decentment i amb la qualitat adequada una població com la del Principat, que en aquests moments ja passem dels set milions llargs. En canvi, amb aquests 22.000 M€ dels impostos dels catalans que ara se’ns queda Espanya podríem millorar i molt la sanitat, les escoles...Pensin que una llar d’infants val una mica més d’1 M€ i ara se’ns en queden 60 M€ diaris. Un hospital comarcal de primer nivell, equipat de dalt a baix, amb els darrers serveis i equipaments, val entre 55 M€ i 60 M€; el que se’ns queden en un dia. Com deia, amb aquests diners podríem millorar la sanitat, les escoles, les universitats, fer infraestructures de futur o millorar les pensions dels nostres jubilats. Seríem uns dels països més rics d’Europa mentre que ara, després de pagar impostos a Espanya, ens situem a la cua de les autonomies espanyoles.
Perquè es facin una idea de l’esforç fiscal que estem fent els catalans del Principat per a mantenir aquest muntatge anomenat Espanya ho podem comparar amb Europa. Europa, tota la potència econòmica que és la Unió Europea amb més de 300 milions de ciutadans, dóna a Espanya, perquè Espanya diuen que són pobres, 8 M€ diaris (2.900 M€ a l’any). Recordin aquesta xifra. I el Principat de Catalunya, un petit raconet d’Europa, amb una mica més de set milions de ciutadans, dóna a Espanya –o els nostres polítcs ho permeten, també cal parlar clar- 60 M€ diaris (22.000 M€ l’any), amb el mateix argument és clar: perquè diuen que són pobres i que els catalans hem de ser solidaris. Aquesta situació no la corregeix ni arregla cap nou finançament. Espanya s’ha acostumat a viure dels diners dels catalans, i només la independència i per tant, comencem-ho a dir sense por i amb claredat, només l’existència d’un Estat català acabarà amb aquesta situació d’espoliació fiscal continuada que afecta de forma directa el benestar material dels catalans. I sense Estat propi tampoc salvarem la nostra llengua. I sense un Estat català tampoc recuperarem la nostra història ni s’ensenyarà a les escoles. No queda cap dubte que la millor política econòmica i la millor política social que podem fer és assolir en primer terme la nostra independència. I convé que ho fem ràpid.
El dia 13 de desembre no només aniran a votar tots vostès, sinó que a través de tots vostès hi anirà a votar l'autèntic esperit de Catalunya. El dia 13 tots vostès tindran l’honor de ser portadors de la flama de la memòria de tots aquells catalans que han anhelat i lluitat per la llibertat i existència de Catalunya. I tindran a les seves mans la responsabilitat de donar el pas, un pas ben ferm, per a oferir un futur digne i pròsper a les futures generacions de catalans. Quan vagin a dipositar la papereta de la nostra llibertat, els demano que s’aturin uns segons. Mirint-se-la. Tinguin presents i honorin, honorin, tots aquells patriotes catalans, homes i dones, que ens han precedit perquè és el seu exemple el que ens donarà la fortalesa i coratge necessaris per a assolir la victòria definitiva.
Si cada 11 de setembre els catalans commemorem el Dia de la Resistència, posem-li el nom que toca: el Dia de la Resistència, fem que aquest 13 de desembre d’enguany es converteixi en el principi de la nostra victòria. Per tots aquests motius, els demano que votin sí a la dignitat de Catalunya i dels catalans. Que votin sí a la nostra independència. I que ningú oblidi, ningú oblidi ni un sol moment, que els catalans som un poble vencedor. Si no fos així, avui dia, ja no seríem catalans.
Moltes gràcies.
Josep Castany
Director General de Catalunya Acció
Castellbisbal (Vallès Occidental), 27 de novembre del 2009
Per a escoltar el discurs (8 min) cliqueu aquí mateix
Discurs en format pdf
Acte: Discurs pel "Sí a la Independència" a Arenys de Munt (8 setembre 2009)
Senyores, senyors. Avui em sento molt orgullós per tenir l’honor de poder dirigir-me a tots vostès.
El proper diumenge dia 13 de setembre del 2009 es realitzarà en aquesta vila d’Arenys de Munt la primera consulta popular sobre la independència de Catalunya. I cal que ens ho repetim lentament per a ser-ne plenament conscients de les implicacions polítiques d’aquest fet.
Gràcies a la iniciativa, determinació i intel·ligència d’un grup reduït de patriotes -la gent del MAPA-, al compromís democràtic de l’Ajuntament en fer-ho possible, i a la valentia dels homes i dones d’aquesta vila, podem assegurar que el proper diumenge serà el principi de la nostra victòria.
El gest de tots vostès en votar sí a la independència de Catalunya, representa la primera vegada en els darrers trenta anys de llibertat condicional vigilada, no pas de democràcia, no ens enganyem, que per primer cop sortim de la trinxera on sempre estem intentant defensar la nostra identitat per a passar a l’atac i portar la iniciativa per a assolir la nostra autèntica llibertat com a poble, que no és altra que la nostra independència. No es guanya cap batalla quedant-se permanentment a la trinxera. D’aquí la importància d’aquesta consulta. Podríem dir que per als catalans representa el Prats de Molló del segle XXI.
Catalunya no té cap possibilitat de desenvolupar les seves capacitats sense independència. Si ens centrem en l’àmbit econòmic per a fer-ne un petit apunt, actualment patim al Principat de Catalunya una espoliació fiscal (allò que els nostres representants polítics en diuen dèficit fiscal) de 22.000 M€ l’any, quan el pressupost del que disposa la Generalitat aquest any 2009 és de gairebé 37.000 M€. Amb aquest pressupost és impossible administrar decentment i amb qualitat una població com la del Principat. Amb aquests 22.000 M€ dels impostos dels catalans que ara se’ns queda Espanya podríem millorar i molt la sanitat, les escoles, les universitats, fer infraestructures de futur o millorar les pensions dels nostres jubilats. Seríem uns dels països més rics d’Europa mentre que ara estem a la cua de les autonomies espanyoles.
Perquè es facin una idea de l’esforç fiscal que estem fent els catalans del Principat per a mantenir aquest muntatge anomenat Espanya ho podem comparar amb Europa. Europa, tota la potència econòmica que és la Unió Europea, dóna a Espanya perquè diuen que són pobres 8 M€ diaris (2.900 M€ a l’any), i el Principat de Catalunya dóna a Espanya perquè diuen que són pobres i hem de ser solidaris 60 M€ diaris (22.000 M€ l’any). Aquesta situació no la corregeix ni arregla cap nou finançament. Espanya s’ha acostumat a viure dels diners dels catalans, i només la independència i per tant l’existència d’un Estat català acabaran amb aquesta situació d’espoliació fiscal continuada que afecta de forma directa el benestar material dels catalans. No queda cap dubte que la millor política econòmica i la millor política social que podem fer és assolir en primer terme la nostra independència.
El dia 13 de setembre no només aniran a votar els ciutadans d'Arenys de Munt, sinó que a través de tots vostès hi anirà a votar l'autèntic esperit de Catalunya. El dia 13 vostès tindran l’honor de ser portadors de la flama de la memòria de tots aquells catalans que han anhelat i lluitat per la llibertat de Catalunya. I tindran la responsabilitat de donar el primer pas per a oferir un futur digne i pròsper a les futures generacions de catalans.
Si cada 11 de setembre els catalans commemorem el Dia de la Resistència, fem que aquest 13 de setembre del 2009 es converteixi en el principi de la nostra victòria per la independència de Catalunya.
Per tots aquests motius, els demano que votin sí a la dignitat. Que votin sí a la nostra independència.
Moltes gràcies.
Josep Castany
Director General de Catalunya Acció
Arenys de Munt (El Maresme), 8 de setembre del 2009
Arenys de Munt, 13 de setembre del 2009: el principi de la nostra victòria
El proper 13 de setembre del 2009 es realitzarà a l’Ajuntament d’Arenys de Munt la primera consulta popular sobre la independència de Catalunya. En primer lloc cal felicitar els patriotes del MAPA (Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació) per aquesta iniciativa i a l’Ajuntament d’Arenys de Munt pel seu compromís democràtic en fer possible la realització d’aquesta consulta, exceptuant la vergonyosa oposició dels regidors del PSOE català a aquest exercici de democràcia. Cal recordar també, que recentment la Mesa del Parlament del Principat va rebutjar, inclosos CiU i ERC, la iniciativa legislativa popular que van presentar i promoure les entitats CEL (Catalunya Estat Lliure) i DeuMil.cat per tal de convocar un referèndum per la independència al setembre del 2010. Han hagut de ser el MAPA i un ajuntament relativament petit com el d’Arenys de Munt que amb el seu exemple han demostrat a tots els nostres parlamentaris i líders polítics com es defensa la dignitat i la sobirania dels catalans. Ha quedat clar que si les consultes populars sobre la independència de Catalunya es volen realitzar, es poden realitzar. És qüestió de voluntat i compromís.
Des de Catalunya Acció farem tot el possible per a estendre aquesta iniciativa a d’altres ajuntaments de la nostra nació, i convertir així la campanya de referèndums municipals en les primàries de la nostra independència. Si no ha estat possible iniciar la nostra independència a través del Parlament de Catalunya, la nostra màxima institució, perquè els partits que diuen defensar Catalunya no han volgut, l'iniciarem amb la complicitat de tots aquells ajuntaments que ho vulguin.
Encoratgem tots els ciutadans d'Arenys de Munt a participar a la consulta en favor del sí a la independència. Tenen tot el nostre ànim i suport, perquè el proper dia 13 de setembre del 2009 no només aniran a votar els ciutadans d'Arenys de Munt, sinó que a través d'ells hi anirà a votar l'autèntic esperit de Catalunya, la de tots aquells catalans que anhelem la llibertat de Catalunya.
Per això animem tots els catalans a apropar-se a Arenys de Munt i omplir tots els seus carrers del sentiment de llibertat que els seus ciutadans simbolitzaran amb aquesta consulta. Si cada 11 de setembre els catalans commemorem el Dia de la Resistència, que el 13 de setembre del 2009 es converteixi en el principi de la nostra victòria: la independència de Catalunya.
Josep Castany
Director General de Catalunya Acció
Barcelona, 30 d'agost del 2009
La veritable manifestació de la dignitat seran les eleccions del 2010
Catalunya Acció no participarà en aquesta manifestació. La gestió del recent procés estatutari i el propi Estatut són la certificació del fracàs dels polítics -regionalistes , federalistes i pseudoindependentistes- que han governat el Principat de Catalunya els darrers trenta anys amb l'insensat objectiu d'encaixar-nos a Espanya d'una manera o altra, i aquesta manifestació és una mostra ben clara de l'agonia d'aquest fracàs.
Els que volem la llibertat de la nostra nació, és a dir, la nostra independència, no podem caure en la trampa de fer de comparses dels responsables que han portat el nostre país a aquest cul de sac, que sempre acaben embolcallant-se amb la nostra bandera i utilitzant el nom de Catalunya per a tapar les seves vergonyes, renúncies i silencis còmplices, i que amb la seva connivència perpetuen aquesta situació d'humiliació i espoliació constants condemnant el poble català a un no futur.
Quan Abraham Lincoln es presentava a Senador per Illinois, el 8 de setembre de 1858, va dir: "Es pot enganyar tothom durant un temps, i alguna gent sempre, però no es pot enganyar tothom per sempre". Que ningú no es confongui. És clar que el Tribunal Constitucional espanyol pot decidir sobre Catalunya. Fa molts anys que ho està fent perquè en tots els sentits, polític i econòmic, som una colònia d'Espanya. Si els nostres representants polítics tinguessin dignitat defensarien la nostra Independència, un Estat Català, i ja estarien redactant una Constitució Catalana.
Per aquest motiu Catalunya Acció vol recordar a tots els catalans independentistes que la veritable manifestació de la dignitat serà a les eleccions del 2010. No us deixeu enredar pels mateixos de sempre. I arribat el moment, aleshores sí, manifesteu-vos per la Independència, manifestefeu-vos per la Dignitat.
Josep Castany
Director General de Catalunya Acció
Barcelona, 29 d'agost del 2009
Acte: Discurs de Catalunya Acció a la Conferència de Debat Independentista
CONFERÈNCIA DE DEBAT INDEPENDENTISTA
Barcelona, 7 de febrer del 2009
Discurs realitzat per: Josep Castany, Director General de Catalunya Acció
En Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció, no pot ser avui aquí. Com a Director General de Catalunya Acció, em complau i m’honora la responsabilitat de substituir-lo en aquest acte.
Estic segur que tots els que som aquí tenim la convicció que només la independència pot salvar la nació catalana de la profunda decadència en la que està immersa. Hem arribat a una cruïlla històrica on s’ha constatat que l’intent d’encaixar Catalunya dins d’Espanya i, alhora, salvaguardar la nostra identitat i dignitat nacionals és impossible, bé sigui mitjançant l’ajupit regionalisme d’en Jordi Pujol i del seu deixeble l’Artur Mas, el pueril federalisme asimètric d’en Maragall o la imprudència temerària d’en Carod-Puigcercós d’haver pensat, i haver-s’ho cregut, que pot existir una Espanya plurinacional. No feia falta ser gaire sagaç per a adonar-se que la idea d’Espanya, que no és altra que la d’una idea imperial assimiladora des de fa segles, fa inviable una Catalunya nacionalment plena i la condemna invevitablement a la desaparició com a nació. La idea d’Espanya, senzillament, nega Catalunya.
L’espoliació fiscal que patim i que no té aturador, la pèrdua d’ús de la nostra llengua, el desconeixement de la pròpia història, la miserable situació i manca d’infraestructures i serveis o les pobres pensions dels nostres jubilats no són més que la collita de 30 anys de les estratègies de país errònies d’uns líders polítics molt concrets. No ha fracassat l’autonomisme en genèric. Han fracassat uns homes i les seves estratègies polítiques encaixistes. Han fracassat uns líders polítics que van posar el rumb dels seus vaixells cap a Espanya i que encara no l’han modificat ni un milímetre. El miratge de l’encaix a Espanya, la Catalunya de cartró pedra que s’havia construït, ha caigut. Que ningú es sorprengui de per què som on som com a país, de per què es respira tan desànim i decepció entre els catalans. Per això, en el diagnòstic que fem des de Catalunya Acció de quines són les causes de la situació actual de la nostra nació, un dels factors més importants és que “el país ens falla per dalt”. La nostra classe política ha fet fallida en la defensa dels interessos nacionals i econòmics dels catalans.
Els nostres líders polítics, els del govern i els de l’oposició, no tenen la voluntat de corregir el rumb dels seus vaixells, i mentre no corregim l’estratègia de país i el nord de la nostra política sigui la consecució d’un Estat Català com més aviat millor, seguirem anant pel pedregar fins a esdevenir una trista i pobra regió espanyola.
Davant del col·lapse institucional i de finançament que es produirà els propers mesos com a conseqüència de la darrera etapa del ja fracassat procés estatutari, els nostres polítics no sabran què fer, no sabran com resoldre aquest cul de sac. Però coneixent-los com els coneixem, el que sí sabran fer molt bé és eludir la seva responsabilitat i passar la pilota al poble. Uns diuen que si caldrà fer un nou referèndum sobre l'Estatut, els altres que si caldrà treure la gent al carrer. Tot menys actuar com a autèntics líders polítics que encaren les situacions difícils i complexes, és a dir, iniciar el procés de trencament amb Espanya redactant la Constitució del futur Estat Català.
La veritat és que darrera de les actituds d’aquests partits només existeix l’afany electoral de guanyar vots. Són ells els qui, arribat el dia d’unes eleccions, passen el rasclet dels vots. Si cal cercar vots regionalistes tenen un senyor molt ben vist a Madrid, i si calen vots independentistes sempre poden dir que uns dels seus va signar un dia un manifest o va escriure un llibre on es demanava un Estat català.
I aquesta és la gran tragèdia de la Catalunya actual: que les classes dirigents no són portadores de la consciència i esperit alliberadors que la nostra gent reclama. Accepten amb una irresponsabilitat esborronadora la submissió de la nostra pàtria a la metròpolis i manipulen en molts casos els sentiments sagrats que hi ha implícits en el concepte d’independència per a guanyar escons que no es tradueixen mai en dignitat nacional.
Espanya és el nostre enemic, però hem de tenir ben clar si volem avançar que qui frena actualment l’avenç del nostre país cap a la independència són les cúpules dels actuals partits polítics. La independència, ni la volen ni se la creuen, per tant deixem de ser condescendents amb ells. I en lloc d’intentar pressionar-los des de la societat civil, que no servirà de res com ja s’ha vist, o intentar canviar-los des de dins, que ja s’ha demostrat impossible en els darrers congressos, concentrem les nostres energies en allò que realment els preocupa: perdre les seves poltrones. I això només ho pot amenaçar la creació d’una nova força política, amb trets profundaments regeneradors, tant des d’un punt de vista nacional com democràtic, que faci de gresol de tots els patriotes que volen fer de l’independentisme una força electoral que utilitzi el poder institucional com a força motora del procés de constitució de l’Estat català.
A les properes eleccions autonòmiques, pels factors que hi confluiran, tenim una oportunitat històrica per a fer el salt cap a la nostra independència. Comportem-nos, doncs, com a patriotes. I recordem que els catalans som un poble vencedor, perquè si no, ara, ja no seríem catalans.
