29 de juny 2011

1. Denunciar sense compassió
Mentre la gent que vol la independència voti partits que no fan res per a portar-nos cap a la independència, com han demostrat fins ara Esquerra i Convergència, seguirem encallats en aquest pou que es diu Espanya i on ens empobrim com a nació i com a societat cada dia que passa. Mentre la gent voti els que fan el contrari del que diuen no ens en sortirem. Per això és tan important denunciar sense compassió i sense por l'estafa que ha resultat ser Esquerra des del 2003 i l'estafa que està resultant ser CiU pel que fa a la defensa dels interessos nacionals i econòmics dels catalans, que per si algun despistat encara no ho sap, com el mateix Pujol, només es poden defensar a partir de la nostra independència. El que han fet Esquerra pactant amb el PSOE en dos tripartits i el que està fent CiU en nom dels catalans és de vergonya.

2. Darrera enquesta sobre la independència
Segons la darrera enquesta del CEO sobre la independència (http://www.avui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/429325-el-429-dels-catalans-votaria-a-favor-de-la-independencia.html), el 42,9% dels catalans (el 60% dels votants) votaria a favor de la independència. Això sense cap campanya institucional a favor, amb Esquerra havent-se carregat la il·lusió que van generar al 2003 al pactar amb el PSOE i CiU frenant la Llei d'Independència i aplicant retallades en lloc de tallar l'espoliació fiscal. És possible que algú encara no sigui capaç d'identificar on tenim el problema, el tap, l'embús, els catalans?

3. En Mas i la majoria social que mai troba
El 43% dels catalans (el 60% dels votants) votaria sí a la independència en un referèndum. A en Mas l'han votat el 22% dels catalans (el 38%dels votans). Després en Mas diu que no hi ha majoria social. El que no hi ha Sr. Mas és coratge, valentia i sobretot lideratge, virtuts que mai pot tenir un regionalista (versió regional d'un espanyolista) i retardatari de la nostra independència com vostè.

23 de juny 2011

Resposta breu al darrer article d’en Jordi Pujol

pujol_aznar_gonzalez Sr. Pujol:

Deixi de fer-se el catala-i-espanyol dolgut pel tracte que rebem d'Espanya i d'explicar-nos batalletes de regionalistes de pont aeri.

La situació que vostè explica en el seu article estava anunciada fa més de 30 anys i amb la seva absurda obsessió per a encaixar Catalunya a Espanya i col·laborar a la governabilitat d'Espanya, en lloc de recuperar l'orgull dels catalans i portar el país a la llibertat, és a dir, a la independència, vostè ha estat un responsable directe de que ara els espanyols se'ns pugin a cavall.

En el seu article (http://www.jordipujol.cat/ca/jp/articles/10299) vostè mateix descriu el resultat del seu propi fracàs polític, i la impotència i incapacitat com a bon regionalista de rectificar, de corregir el rumb.

Això que vostè explica (per exemple, l'espoliació fiscal) ja passava mentre vostè governava, i aleshores, va optar per callar, per recollir el premi al "español del año", per seguir fent el joc a Espanya mentre n'era perfectament conscient del que Espanya feia i pretenia fer amb els catalans: assimilar-nos nacionalment.

El que vostè proposa en el seu article per a sortir del forat actual és el mateix que proposava fa 30 anys i ja n'hem vist el resultat. No volem reposicions de polítiques equivocades. Suposo que per a un català com vostè que sempre ha cregut en la viabilitat política d'Espanya i n'ha fet una aposta vital fins a dedicar-hi tota la vida deu resultar impossible acceptar un fracàs d'aquestes dimensions. I sense l'acceptació del fracàs i de l'error és impossible rectificar. Vostè s'ha passat mitja vida ajupint-se davant d'Espanya i ara s'estranya de que li pugin a cavall. I què s'esperava, que un poble que ha tingut un gran imperi com ha estat l'espanyol li reconeixés el seu ajupiment per haver-se comportat com un autèntic virrei colonial?

Té dues opcions Sr. Pujol: rectificar a partir del coratge i la dignitat com va fer el President Macià i col·laborar a la independència dels catalans, o morir consumint-se en la renúncia i en l'ajupiment del regionalista mentre va fent articles típics d'un ploramiques. Vostè tria com vol que el valori la història, la qüestió que a la fi sempre l'ha preocupat.

Josep Castany
Director General de Catalunya Acció

1. Els catalans paguem una mica més de 60.000 M€ d'impostos a l'any al regne d'Espanya
Els catalans paguem una mica més de 60.000 M€ d'impostos a l'any al regne d'Espanya. La diferència entre tot el que paguem i tot el que rebem en inversions i despeses de tot tipus és la balança fiscal. Aquesta diferència ja fa anys que supera els 20.000 M€. És a dir, Espanya se'ns queda el 30% dels nostres impostos i això equival al 10% del nostre PIB anual (riquesa que generem anualment).

Mantenir aquesta situació d'escanyament i empobriment com fan i han fet els nostres governants no és ser solidari; això és ser ruc de solemnitat o un penques de l'alçada d'un campanar, per no dir paraules més gruixudes.

2. Problema de caràcter
Pedro, el caràcter és l'actitud (fermesa, coratge, determinació, constància) amb la qual encares els problemes, i en Mas no està encarant el principal problema econòmic de Catalunya que es diu espoliació fiscal (dèficit fiscal si es vols fer veure que el problema no ho és tant). En lloc d'encarar el problema (i això vol dir encarar-se al govern de Madrid) ha preferit aplicar retallades als dèbils, als qui és fàcil enfrontar-s'hi. Si mires una mica la trajectòria política d'en Mas veuràs que mai ha a acomplert cap de les seves amenaces, però sap que sempre hi ha gent que pica i que ho valora com una actitud de fermesa. En Mas també deia que es guardava un roc a la faixa quan havia de negociar l'Estatut amb Madrid i al final es va empassar totes les retallades. Pobre tanoca de president (i pobres catalans que ara s'han d'empassar les seves miserables i innecessàries retallades). Estigues tranquil, en Mas no avançarà eleccions; igual que passava amb el tripartit hi ha massa gent que ha de menjar del pressupost.

3. La gent ja ha vist què dóna de sí Esquerra
Mercè, el problema d'Esquerra (antiga ERC) és que la direcció no ha tingut com ha prioritat la independència. Ha prioritzat les esquerres per davant de Catalunya i per això es va fer el primer tripartit i el segon tripartit pactant amb l'enemic, el PSOE, i per això Esquerra ha perdut més de 300.000 vots des de la il·lusió que va generar el 2003. L'ERC del 2003 hauria pogut liderar el nostre procés d'independència i van optar per ser un partit de govern, és a dir, escalfar poltrona al costat del PSOE. Això la gent tardarà temps a oblidar-ho i a perdonar-ho, i més encara si no hi ha una renovació profunda de discurs i de cares. És lamentable el que ha passat, però perdre 300.000 vots d'una tacada i no rectificar i seguir dient que el problema és que la gent no els ha entès encara és més lamentable. La gent ja ha vist que dóna de sí la direcció d'Esquerra. Ara la gent veurà que dóna de sí el projecte convergent per al futur de Catalunya, o sigui, res.

4. Lamentablement, ni Esquerra ni CiU
Ben cert, Mercè. El 22% dels catalans (el 38% dels votants) han votat una persona que a esquenes del Parlament, i sense que ningú li encomanés aquesta feina, va negociar l'Estatut (i el finançament) amb en Zapatero i ara s'han d'empassar les seves retallades i el fracàs anunciat d'un nou pacte fiscal. En un altre país un personatge així no tindria cap futur polític, però en el país dels cecs el borni és el rei. Entre el tripartit d'esquerres i el tripartit convenient els catalans no s'haurien d'estranyar pas de la situació en la què ens trobem perquè cap dels dos, ni Esquerra ni Convergència tenen la nostra indenpendència com a prioritat, única possibilitat de tenir un futur digne i pròsper.

20 de juny 2011

1. Retallades i espoliacíó
El govern dels millors dedicarà el 2011 només 11,9 M€ a la comarca del Berguedà, quan el govern dels millors es deixa prendre 60 M€ diaris pel govern del Madrid, sigui del color que sigui. I després en Mas diu que cal fer un esforç col·lectiu. El que ha de fer un esforç és el nostre govern defensant els interessos dels catalans i que es deixi de fer el ruc aplicant retallades innecessàries. http://ow.ly/5maKw

2. Entre CiU i Esquerra, el país panxa enlaire
Entre Esquerra que va prioritzar el pacte amb el PSOE per davant de Catalunya i Conveniència que prioritza el pacte amb el PP per davant de Catalunya, que ningú es sorprengui que tinguem el país panxa enlaire i fet una piltrafa. No ens cansarem de repetir-ho: el país ens falla per dalt, pels comandaments, i mentre no rellevem els caradures que deixen sempre Catalunya en un segon terme no ens en sortirem.

3. La hipocresia de Jordi Pujol
Jordi Pujol diu: "Hi ha un problema nostre de dèficit fiscal, a veure si d'una punyetera vegada tothom se n'assabenta. Catalunya Acció diu: "Sr. Pujol, bé que va callar sobre el dèficit fiscal quan vostè governava. Vejam si d'una vegada deixa de fer la puta i la ramoneta amb el futur dels catalans que ja n'estem farts de tanta hipocresia i falsedats en nom dels catalans"

17 de juny 2011

1. Les xifres són les xifres
Les xifres són les xifres i no hi ha cap economia que pugui prosperar perdent un 10% anual de la seva riquesa de forma sistemàtica. L'espoliació que patim és com si a cada català el seu veí se li quedés el 30% del seu sou. Doncs això és el que calla el Sr. Mas, i abans de defensar els catalans prefereix fer retallades.

2. La boira messella
La llibertat comença per un pensament nítid i un to adequat, i la independència de Catalunya és fruit de la llibertat. Cal escampar la boira messella que hi ha instal·lada a Catalunya des de fa trenta anys entre els nostres governants, i és una boira molt densa.

3. La millor política social
La millor política social per als catalans és la independència, que ens permetrà augmentar un 50% el pressupost de la Generalitat i no haver de patir retallades absurdes.

4. Tot té un motiu
La situació política i econòmica que patim actualment va començar fa 30 anys amb la "transición" beneïda pels nostres polítics, i ara s'ha posat en evidència pel solapament de la crisi immobiliària, la crisi colonial (l'espoliació fiscal) i la crisi internacional. S'ha de ser molt barrut per imposar unes retallades com les que proposa en Mas a una població que ja pateix una espoliació de 20.000 M€ anuals.

5. Indignats
La gent ja es pot anar queixant i fent manifestacions i concentracions que mentre no siguem independents seguirem empobrint-nos i patint retallades per part del govern col·laboracionista de CiU. Catalunya no necessita retallades; el que necessita és que Espanya deixi de saquejar-nos per sempre més.

L'espoliació fiscal només es resoldrà amb la nostra independència i només amb la independència es poden evitar les retallades perquè disposarem del 100% dels recursos generats pels catalans. Una altra cosa és quan se n'adonarà la gent. Quant més tardin més patiran ells i els seus fills. És així de senzill.

6. El nostre futur
Seguirem treballant per a obrir els ulls als catalans davant les falsedats i renúncies dels que ens volen mantenir a Espanya per activa o per passiva quan només podem tenir un futur col·lectiu si tenim un Estat Català independent.

7. Espanya és una entitat en fallida
Espanya és un projecte i una entitat en fallida. Fins i tot des d'Alemanya els han de dir com s'han de portar les finances de la Gran Espanya per a no enfonsar-la. Espanya va a la deriva política i econòmica després de 30 anys de restauració borbònica i la festa de l'Espanya de les autonomies s'ha acabat. Només un governant insensat (o venut) voldria seguir formant part d'Espanya.

15 de juny 2011

1. En Ridao segueix dient que la gent no ha entès el tripartit.
Estic escoltant en Ridao d'Esquerra a la 2. Segueix dient que la gent no ha entès el que han fet amb el tripartit (pactar amb el PSOE), que el procés estatutari ha tapat la feina feta pel tripartit, i diu que vol conformar l"'espai d'esquerra catalanista fins a l'independentisme" (paraules textuals). Ha dit vàries vegades que són independentistes gradualistes. Aquest home no vol acceptar el per què han perdut més de 300.000 vots des del 2003. Patètic. Quina tropa d'inútils (Carod, Puigcercós, Ridao,...) que han dirigit Esquerra (antiga ERC) els darrers anys. I el més greu és que no corregiran res. Amb gent així només es pot acabar al fons del pedregar, que és on han acabat.

Com ja vaig escriure en un article al març del 2008 "ERC ha mort. Que descansi en pau"
http://josepcastany.blogspot.com/2008/03/erc-ha-mort-que-descansi-en-pau.html

11 de juny 2011

1. Els catalans som un poble vencedor, altrament avui ja no seríem catalans
Espanya i França després de més de 300 anys de colonització no han acabat amb nosaltres. Com diu una persona de Catalunya Acció: "Els catalans som un poble vencedor, altrament avui ja no seríem catalans". Ara només ens queda la feina més dura de totes: fotre a terra els que sempre han frenat les aspiracions nacionals dels catalans: els regionalistes, els autonomistes, els encaixistes, és a dir, Convergència i Unió, els còmplices del nostre empobriment econòmic i nacional durant els darrers trenta anys i encara en l'actualitat. Després de l'estafa d'Esquerra de pretendre fer creure als catalans que donar aire al PSOE a Madrid i a Catalunya era un pas intermedi necessari cap a la independència (ja n'han començat a pagar la penitència per la seva estupidesa), ara cal fer caure la mentida de Convergència de pretendre fer creure que les retallades són necessàries quan el que necessitem és un líder polític amb coratge i dignitat, i no un pobre titella com en Mas, que sigui capaç d'aturar l'espoliació de 20.000 M€ que patim cada any. Només un capat d'esperit o un virrei espanyol que gestiona la colónia aplicaria retallades per valor de 2.000 M€ a una ciutadania que ja pateix una espoliació de 20.000 M€ anuals.

2. Sempre hi som a temps a donar la volta a la situació
Mercè, parlem dels darrers 30 anys perquè abans com a poble vam viure un camp de concentració de 40 anys, i no hi ha ningú que pugui sortir normal després d'això. Aquests 30 anys els hem desaprofitat per a refer-nos perquè la gent que hem tingut al capdavant només s'ha preocupat d'encaixar Catalunya a Espanya i de col·laborar a la governabilitat d'Espanya. Amb aquest objectiu polític en ment és impossible que Catalunya es refés i ara en paguem les conseqüències. Sempre hi som a temps a donar la volta a la situació; sempre que siguem conscients de quines han estat les causes i els responsables que ens han portat a aquesta situació.

02 de juny 2011

1. El conseller d’economia presenta el pressupost de la vergonya
En Mas-Colell, el conseller d'economia, declara sobre els pressupostos per al 2011: “Si no garantim una reducció de la despesa tot explotarà” (http://bit.ly/llGXtt). I per què no explica el nostre conseller d'economia que totes aquestes retallades, aquest miserable pressupost, són a causa de l'espoliació fiscal, dels 20.000 M€ que cada any ens pren el govern espanyol amb el silenci còmplice i humiliant dels nostres governants? Aquesta és la seva proposta, conseller, retallar 2.000 M€ del pressupost de la Generalitat en lloc de reclamar els 20.000 M€ que ens roben i que li permetrien fer un pressupost més que digne? Seria un detall que vostè i el president Mas no ens tractessin als catalans com si tots fóssim un analfabets polítics. Ja n'hi ha prou de que prenguin el pèl als soferts catalans ! De què serveixen totes les lloances a la seva trajectòria si al final hom no és capaç de defensar mínimament la seva gent i d'encarar-se a l'autèntic problema econòmic de Catalunya, que vostè i jo sabem que és la sagnia fiscal que patim? On té vostè la vergonya senyor conseller?

01 de juny 2011

1. Sobre les pensions
En tota l'argumentació que es fa sobre les pensions hi ha un argument de partida fals: sembla com si les pensions només es poguessin pagar a partir de la recaptació de les cotitzacions a la seguretat social. La cotització a la seguretat social és un impost com qualsevol altre, i per tant, suposant que amb les cotitzacions no n'hi hagués prou per a pagar unes pensions mínimes es podrien pagar a paritr d'altres impostos, pel mateix argument que amb els impostos es paguen sanitat, exèrcit, escoles, etc. I si tothom pagués els impostos que li pertoquen d'acord amb la llei actual encara hi haurien més diners per a pagar pensions. No cal dir que tenint present que Espanya és gairebé un estat financerament en fallida als catalans ens convé la independència com l'aire que respirem.

Etiquetes