30 de maig 2011

1. Els indignats i la nostra independència
Estem cometent el mateix error que a la guerra d'Espanya del 36, en el sentit que aleshores estàvem preocupats per les dretes i les esquerres i la qüestó social mentre en Franco organitzava el seu exèrcit per a reconquerir Catalunya. És a dir, anàvem totalment despistats. I així ens va anar que en quaranta anys quasi ens fan desaparèixer. Ara passa el mateix. Torna a aparèixer el discurs de dretes i esquerres, de banquers (i amb raó) i capitalisme i ningú se'n recorda que els catalans no decidim res del que és important a casa nostra per a resoldre els nostres problemes com a societat. Sense alliberament col·lectiu no hi pot haver llibertat individual ni progrés. I mentre anem discutint de qüestions socials ens deixem (i la nostra classe política la primera també) prendre als nostres morros 60 milions d'euros diaris que aixó sí que permet, i molt, resoldre qüestions socials. Vejam si els "indignats" desperten d'una vegada i se n'adonen que la millor política social en el cas dels catalans és la nostra independència.

2. CiU, els administradors de la colònia
Martí, CiU no té res de seriós. Els seus dirigents, des d'en Pujol fins a en Mas, com a bons encaixistes que es senten còmodes a Espanya, s'han limitat a administrar la colònia i a viure de les pors d'un poble que sortia d'un camp de concentració de 40 anys. Em sap greu per tots aquells que encara viuen a pujolàndia i pensen que CiU ens treurà del forat (cadascú fa la travessa del desert a la seva velocitat), però les xifres són les xifres i no hi ha cap economia que pugui prosperar perdent un 10% anual de la seva riquesa de forma sistemàtica al llarg del temps i no es pot administrar decentment un territori de 7,5 milions d'habitants amb 40.000 milions d'euros. Pensa que l'espoliació que patim és com si a tu cada mes, el teu veí se't quedés el 30% del teu sou. Doncs això és el que calla Convergència, que ens estan prenent el 30% dels nostres impostos, i abans de defensar els catalans prefereix fer retallades. Un "gran president". És clar que essent regionalista no es pot esperar cap altra cosa d'ell.

17 de maig 2011

1. La cantarella de CiU
CiU denuncia que Catalunya queda fora del Pla Extraordinari d’Infraestructures de l’Estat. Ja hi tornem amb la cantarella de sempre de CiU: no saben fer altra cosa que el ploramiques. Fa 30 anys que des de Madrid els estant donant pel sac descaradament i ells vinga que da-li, a seguir encaixant a Espanya. Quant més els humilien des de Madrid ells encara més ajupits. Sort que l'autèntic esperit dels catalans no té res a veure amb la pusil·lànimitat dels líders encaixistes, si no Catalunya hauria desparegut fa segles.

2. L’independentisme ja el va dividir Esquerra
Joan, l'independentisme ja el va dividir Esquerra. Et recordo que Esquerra ha perdut 300.000 vots des del 2003 a causa de la seva lamentable renúncia de defensar la independència. Per a mi la gent que hi ha al capdavant d'Esquerra (Carods, Puigcercós, Ridaos, Portabelles,etc.) se'n poden anar a passeig, igual que els que hi ha al capdavant de Convergència. Esquerra tenint l'oportunitat de liderar la nostra independència amb 23 diputas va preferir col·laborar amb el PSOE, a Madrid i a Catalunya. Han demostrat ser una colla de cafres i/o buscapoltrones. No votar-los no és dividir l'independentisme; és fer net entre els falsos independentistes que s'aprofiten d'un noble sentiment dels catalans. El problema no és l'indepedentisme. El problema és d'aquells que s'aprofiten de l'independentisme per als seus interesos personals; i tenen nom i cognoms.

10 de maig 2011

1. Els espavilats d’Esquerra i el PSC
Els líders d'Esquerra encara no se n'han adonat que el PSOE els ha donat pel sac igual que a la guerra del 1936. Són tan il·lusos que es creuen que el PSC existeix, i amb la infantil idea de pactar amb les "esquerres" (que m'expliquin que té el PSOE d'esquerres) acaben pactant amb els enemics de Catalunya. Molt llestos aquests nois. Molt.

El PSC no existeix; sempre ha estat PSOE i els seus votants saben perfectament què voten: PSOE. Quan a en Zapatero li van preguntar què en pensava sobre si alguna vegada els diputats del PSC votaven en contra del PSOE a Madrid va dir: ¡Pero si el PSC somos nosotros! La gent del PSC són nacionalment espanyols, defensen Espanya, per tant no té res d'estrany que votin el que voten a Catalunya i a Madrid.

Per a mi, des d'un punt de vista nacional, els dirigents del PSC són els sicaris del PSOE a Catalunya, acomplint fidelment les instruccions que reben dels seus amos, i els dirigents de Convergència són com els vigilants del ghetto, els regionalistes de tota la vida, sempre frenant i adormint les aspiracions nacionals dels catalans. El país ens falla per dalt. Per això és imprescindible rellevar els dirigents polítics actuals si volem donar la volta a la situació i per això és tan important l'aparició d'una força política independentista com Solidaritat.

07 de maig 2011

1. Espanya no acceptarrà el concert econòmic
Els dirigents de Convergència encara es pensen que la majoria de catalans no hem anat a escola i creuen que es pot entabanar la gent amb aquesta absurditat de pretendre el concert econòmic amb Espanya. O sigui, Convergència va renunciar ara fa trenta anys al concert econòmic, en Mas va pactar el nou finançament amb en Zapatero i es pensen que ara Espanya, que necessita els diners dels catalans per a mantenir el seu tinglado, acceptarà el concert econòmic. Vejam si arriba el 2012, la mentida convergent cau i anem cap a la independència malgrat Convergència.

2. L’esperança per una Catalunya amb futur
Solidaritat teniu una cosa que al dia d'avui no la representa cap altre partit: l'esperança per una Catalunya amb futur, és a dir, independent, i en poítica tenir l'esperança del futur ho és tot. Per primera vegada després de la mort del dictador al capdavant de l'independentisme hi ha intel·ligència, determinació i il·lusió. Administreu-ho de forma coherent com si fos un tresor i poc a poc us anireu guanyant la confiança dels catalans.

3. La Vanguardia en català
Considerant el que ha estat i és La Vanguardia, sempre al servei d'Espanya, el fet de que l'hagin de fer en català és una gran derrota dels botiflers. Tot i així La Vanguardia seguirà essent un mitjà espanyolitzador i assimilador, però ara almenys en català. Canvien de llengua, no de pensament. El comte Godó diu que ser independentista és un esnobisme. Tenint present que el comte és un especialista canviant-se de jaqueta segons les circumstànciesi i fent la gara-gara al poder de torn, és molt indicatiu que ara La Vanguardia surti en català. Després de molts anys de resistir el vent comença a bufar al nostre favor i els nostres enemics comencen a olorar la derrota.

Etiquetes