30 de setembre 2011

1. Un bon lema per a recordar cada dia

pancarta

2. Una imatge potent: 2014
Aquesta imatge que va circulant cada vegada més la vam crear a Catalunya Acció l'any 2005 per a una presentació sobre l'espoliació fiscal que anàvem fent per Catalunya. Era curiós veure aquell any com hi havia gent que ens deia que estàvem "sonats" de posar l'any 2014 com a possible any de la nostra independència. En pocs anys tothom parla d'independència, i la percepció de que és necessària i la tenim a tocar va creixent sense aturador. Per a assolir els objectius el primer que cal és visualitzar-los, i les imatges motivacionals com aquesta hi ajuden molt.

2014

25 de setembre 2011

1. Som un poble vencedor
No qualsevol poble sobreviu a més de 300 anys d'ocupació, assimilació, guerres i dictadures genocides. L'únic problema el tenim en els comandaments; ens els Pujol, Carods, Puigcercosos, Masos, etc, que no creuen en els catalans. I la prioritat màxima per a seguir avançant és rellevar, substituir tota aquesta tropa de covards, venuts i vençuts que per activa o per passiva acaben fent el joc a Espanya i posar-hi al capdavant gent sòlida de caràcter i conviccions.

2. Una bona imatge motivacional

autopista 

3. El Sheriff de Nottingham
En Mas és com el Sheriff de Nottingham versió barretina. Prefereix collar els febles amb retallades innecessàries en lloc d'evitar que Espanya ens robi cada dia 60 milions d'euros.

21 de setembre 2011

1. Excuses de mal pagador
El conseller Recoder diu que la construcció de la línia 9 del metro s'atura perquè no hi ha diners per a pagar-la; diu que costa més d'1 milió d’euros diari. El dèficit fiscal és de 60 milions diaris. Sr. conseller, deixin de fer el pallasso en nom dels catalans i treballin per la independència, única possibilitat de redreçament nacional i econòmic.

2. Asfíxia financera i independència
El tripartit ha fet una gestió pèssima dels diners públics que ha acabat amb un dèficit pressupostari (diferència perquè gasta més del que ingressa) de més de 8.000 milions d’euros. A banda d'això el govern català es deixa prendre cada any pel govern espanyol uns 20.000 milions. És a dir, tot i la inoperància del tripartit encara tindríem superàvit si els nostres governants defensessin els interessos dels catalans, que a nivell econòmic significa que no permetin que ens fotin els impostos. Sense dèficit fiscal podríem doblar el pressupost de sanitat o quadriplicar el d'educació. El que molta gent encara no ha entès, és que l'asfíxia financera de la Generalitat i l'empobriment dels catalans només es resol amb la independència.

3. Espanya rebentarà pels diners
Lamentablement els catalans ens enfonsarem econòmicament amb Espanya (com el Titanic, on Convergència són els violinistes que anaven tocant la música mentre el vaixell s'enfonsava). I quan estiguem amb el cap sota l'aigua (empobrits com a rates) aleshores reaccionarem i molta gent veurà que l'única sortida és la independència. No tingueu cap dubte que aquesta situació econòmica porta al trencament d'Espanya, i en conseqüència, a la nostra independència. Sempre ho he dit: "Espanya rebentarà pels diners".

14 de setembre 2011

1. Eslògans.
Eslògan electoral del PSC (referint-se al PP): "Si tu no hi vas, ells tornen". Eslògan de Catalunya Acció (referint-se al PP) "Si ells tornen, arribarem abans" (a la independència, és clar).

2. Espanya ens empeny
En aquests moments i en els propers anys qui més farà per l'avenç de la nostra independència serà Espanya. Primer perquè està emprenyant molts catalans, i segon perquè posa en evidència les limitacions i febleses de Convergència (el fre actual a la nostra independència).

08 de setembre 2011

1. Per a tot procés d’independència necessites els convençuts i els emprenyats
Per a tot procés d'independència necessites els convençuts, els que sempre hi són, els que sempre aguanten. Però també necessites els emprenyats que són la gran majoria i els que seguint el corrent poden donar la volta a la truita. Sense emprenyats no hi ha independència. Espanya no busca la divisió dins de Catalunya. No li ha fet falta. Ja han tingut els autonomistes al seu costat que han anestesiat l'anhel de llibertat de molts catalans i han alimentat el sentiment de comoditat dins d'Espanya. Per molt estrany que sembli Espanya està intentant salvar Espanya, i això té com a conseqüència que expulsen els catalans de la seva Espanya. És el mateix que va fer Sèrbia amb Croàcia. Estem vivint el mateix procés de trencament que Iugoslàvia però amb paràmetres ibèrics. I Convergència, en lloc d'avançar-se a aquest trencament per a evitar mals majors, segueix frenant-lo. El poble no està dividit, el 60% votaria que sí a un referèndum per la independència. Són els líders polítics que s'estan quedant fora de joc. Esquerra s'ha quedat fora de joc amb els dos tripartits i ara s'hi comença a quedar Convergència. Vénen canvis i el trencament s'apropa i al 2014 tenim una nova oportunitat per a declarar la independència.

07 de setembre 2011

1. Una excel·lent reflexió sobre la llengua trobada per internet.
El català s'ha transmès durant mil anys perquè durant 950 d'aquest mil anys la llengua catalana era l'única al territori i entre la població i perquè durant set segles va ser la llengua del poder. La immigració era escassa en termes percentuals, dispersa en termes territorials i, sobre tot, es trobava un país completament monolingüe. O parlaven català aviat, o no menjaven. A nivell institucional, el català va ser l'única llengua oficial i de cultura (al principi juntament amb el llatí) fins al 1714. A ningú li passava pel cap que fos d'una altra manera, fins i tot quan durant tres segles les dinasties governants van ser estrangeres i no catalanoparlants.

La bajanada de la voluntarietat de la transmissió de la llengua no passaria de ser una boutade més del regionalisme si no fos tan greu i demagògica que encara hi pot haver alguna ànima càndida que se l'empassi.

És hora que els catalans normals despertem i siguem actius a l'hora de denunciar aquests falsos arguments.

Les llengües es transmeten si serveixen a un poder i la tendència natural és que en un territori hi hagi només un poder i, per tant, una sola llengua. El bilingüisme és una fal·làcia. És només un estat teòric que no es dóna enlloc del món. L'anomenat "bilingüisme imperfecte" és diglòssia. I diglòssia és el que hi ha, en un grau o un altre.

Per altra banda, a nivell comunitari no existeix la llibertat d'elecció. Hi a una llengua dominant i unes llengües que no són dominants. L'únic motiu pel qual el català ha sobreviscut els darrers tres-cents anys ha estat per la inèrcia d'haver estat la llengua dominant durant mil anys i per manca de competència real.

Ara, amb un sistema d'educació universal i obligatori i un sistema de mitjans de comunicació de masses que arriba a tot arreu, amb un país on l'equilibri demogràfic ha estat alterat de forma brutal durant els darrers cinquanta anys, i on ja s'han assolit els dos primer passos per a la substitució lingüística (que els catalanoparlants aprenguin tots l'espanyol i que els hispanòfons no tinguin necessitat de parlar català), és estúpid passar-se el dia fent grans declaracions d'amor a la llengua, mentre li van posant la corda al coll.

2. La candidesa d’un autonomista
Artur Mas es pregunta “Per què ens han de tocar els nassos amb l'idioma quan a cap altre país passa? Ni a Espanya amb el castellà, ni a Alemanya ni a França”. Sr. Mas, per a la seva informació, França, Espanya i Alemanya són estats independents. Catalunya vam perdre una guerra al 1939 i CiU va acceptar una transició dels hereus del franquisme sense aplicar justícia. Per això ens toquen els nassos.

04 de setembre 2011

1. El català i l’autocomplaença
Ara tothom a plorar per la llengua. Fa anys que estem intentant conviure amb un càncer (Espanya) amb aspirines falsificades (Convergència). Aquest és l'error bàsic, i qui no corregeix els errors segueix fotent-se de cap.

El català només el defensarem amb la independència. La resta és seguir perdent la batalla per la llengua mentre ens posem medalles. L'única esperança per a la supervivència del català no és la immersió lingüística. És tenir un Estat Català independent on sigui l'única llengua oficial que la protegeixi i la potenciï.

2. Independència o submissió
Qui no treballa per la independència de Catalunya, està treballant per la submissió de Catalunya, encara que aquesta no sigui la seva intenció.

3. Unir-nos o amuntegar-nos
S'ha intentat unir gent que volia la independència amb gent que no la volia o no la veia com una prioritat. Per això els intents d'unió han fallat. Si l'objectiu no és clar (sense eufemismes) i no és el mateix per a les parts, la unió o la coordinació fracassen, i això és el que ha passat. Els catalans parlem molt de la unió, però no parlem de les premises imprescindibles perquè la unió es pugui realitzar.

Hem de coordinar-nos (ara no ho estem) totes les persones i entitats que tenim clar la necessitat imperiosa d'un Estat Català independent. I sobretot no votar aquells partits que no defensin de forma clara, coherent i contundent la nostra independència, com són ara mateix Convergència i Esquerra. Sense aquestes dues premises bàsiques els nostres esforços no aportaran resultats i seguirem diluint-nos dins d'Espanya.

Etiquetes