Amb el pressupost del qual disposa l’Artur Mas (40.000 M€ si fos el mateix que el del 2010 sense retallar-lo com pensa fer), el deute acumulat de la Generalitat de 40.600 M€, el dèficit del 2010 de 7.200 M€, l'espoliació fiscal de 22.000 M€ anuals i les necessitats de finançament per al 2011 valorades en  11.000 M€, només un insensat, un irresponsable que amaga la veritat als catalans diria resolguem primer la crisi i després la independència. Amb aquestes xifres no es pot governar decentment una població de 7 milions d’habitants i l'única manera de tallar aquesta sagnia financera és la independència. Espanya seguirà vivint mentre pugui dels diners dels alemanys (els fons de cohesió europeus són actualment de 8 M€ diaris i havien estat de 24 M€ diaris) i dels diners dels catalans (l’espoliació fiscal és de 60 M€ diaris).

Catalunya pateix 3 crisis que es sobreposen: la internacional (que afecta tots els països), la immobiliària (que afecta només Espanya i Catalunya de forma contundent) i la colonial (l'espoliació fiscal anual que afecta només Catalunya pel fet de seguir sota el domini d’Espanya). És important diferenciar-les per tal que el nostre govern no ens aixequi la camisa amb excuses de mal pagador com ara dir que ens hem d'endeutar quan el que cal és que els impostos pagats pels catalans es quedin tots a Catalunya. En Mas no podrà treure Catalunya del “sot”, com diu ell, senzillament perquè no disposa de les competències necessàries –són competències que tenen els governs dels estats independents- ni del pressupost necessari per a poder atacar les dues primeres crisis, la internacional i la immobiliària, ni de la dignitat ni el coratge per a poder acabar amb l’espoliació fiscal que dessagna econòmicament el Principat de Catalunya cada any.

Catalunya no té un problema de tresoreria i mala gestió del tripartit (que sí que va gestionar malalment) com ens vol fer creure l’Artur Mas. Catalunya té un problema d'espoliació fiscal. És com si el que guanya una persona, el veí se li quedés cada mes el 30% del seu sou (dels seus ingressos). Això és el que li passa a la Generalitat amb els impostos dels catalans: que el govern d’Espanya se li queda el 30% dels impostos pagats pels catalans i per això, i bàsicament per aixó, la Generalitat ha arribat a les xifres catastròfiques actuals. La Generalitat tindria un pressupost de 60.000 M€, però a causa de l'espoliació dels impostos, de la pèrdua d'aquesta 30% d'impostos, el pressupost de la Generalitat és només de 40.000 M€ (l'any 2010) i ara en Mas diu que el vol retallar un 10%. O sigui, ens roben i encara hem de retallar pressupost. Aixó sí que és el govern dels millors !

En Mas permet, callant, el robatori d’aquests 22.000 M€ cada any que el govern espanyol ens espolia i el millor que sap fer és anar a Madrid i demanar permís a l’amo per a endeutar-se; després d’haver tolerat que s’emportin 22.000 M€, és clar. Però quina mena de governant és aquest ! Però com pot tenir vergonya de pretendre prendre el pèl als catalans d’aquesta manera tan descarada ! El problema és que arrosegarà els catalans darrera la seva insensatesa i les presents i futures generacions hauran de pagar els interessos del seu servilisme a Espanya.

Les xifres són implacables. Faran caure la mentida del projecte convergent i una gran majoria de catalans veuran que el destí del projecte convergent, la seva obsessió per formar part d’Espanya, acaba al mig del desert i sense aigua; empobrits econòmicament i minoritzats nacionalment. Ens trobem davant d'un divorci anunciat i el trencament amb Espanya cada cop és més proper. Espanya rebentarà pels diners (llegiu article); i Espanya perdrà Catalunya igual que va perdre totes les colònies de Sudamèrica: perquè les va espoliar econòmicament fins a assecar-les i les va deixar sense oxigen per a respirar i ser elles mateixes. Serem independents gràcies a la mesquinesa d’Espanya i malgrat Convergència i Unió, actualment el fre més gran a la nostra independència.

Josep Castany
Director General de Catalunya Acció
9 de febrer del 2011