La proposta de finançament del tripartit per al nou Estatut no concreta ni una sola millora a nivell econòmic. Tots els punts del finançament estan massa oberts, massa indefinits, poc concretats, amb la qual cosa haurem de negociar amb els espanyols tenint ells els nostres diners, i ja sabem com acaben sempre aquestes negociacions. Ja era pobre i gens blindat el finançament que plantejava el tripartit que només faltava que el modifiquessin per a adaptar-lo als criteris del Consell Consultiu. Compte que com s'aprovi el finançament proposat pel tripartit haurem begut oli i després no ens podrem queixar perquè l'haurem aprovat nosaltres mateixos.

A. ESPOLIACIÓ (IMPOSTOS QUE MARXEN I NO TORNEN) QUE PATIM ELS CATALANS PER PERTÀNYER A ESPANYA 1 . ESPOLIACIÓ FISCAL AL PRINCIPAT (any 2002) = 14.730 MEUR = 40 MEUR cada dia = 11,6% del PIB 2. ESPOLIACIÓ FISCAL ALS PAÏSOS CATALANS (any 2002) = 19.750 MEUR = 54 MEUR cada dia = 9,3% del PIB

B. COMPARACIONS: DINERS QUE EUROPA REGALA A ESPANYA PER SER POBRES (FONS DE COHESIÓ) = 6.000 MEUR l'any = 16 MEUR cada dia A. Dèficit fiscal del País Basc amb Espanya = 0 MEUR B. Dèficit fiscal dels lands més rics d'Alemanya = màxim del 4% del seu PIB C. Fer un hospital comarcal costa aproximadament 40 MEUR. D. Fer una llar d'infants per a 60 criatures costa aproximadament 1 MEUR. PRESSUPOST DEPARTAMENTS GENERALITAT 2003 = 16.081 MEUR = 44 MEUR cada dia E. L'any 2003 la Generalitat del Principat es va gastar 5.978 MEUR en Sanitat i Seg. Social. F. L'any 2003 la Generalitat del Principat es va gastar 684 MEUR en Universitats i Recerca. G. L'any 2003 la Generalitat del Principat es va gastar 770 MEUR en Pol. Territorial i Obres Públiques.

C. FINANÇAMENT NOU ESTATUT La proposta de nou finançament del tripartit proposa que passats 10 anys (i això no queda blindat en el redactat de l'Estatut al dia d'avui) el dèficit fiscal es redueixi a la meitat de l'actual , és a dir, que en el millor dels casos i suposant una generositat extrema per part dels governs espanyols que hi hagi en el futur –i ja sabem de quin peu calcen-, Espanya ens seguiria robant 20 MEUR diaris (1 hospital comarcal cada dos dies) quan tota la potència econòmica que és Europa dona 16 MEUR diaris a Espanya. D'això tenen la poca vergonya de dir-ne una proposta potent i ambiciosa i propera al concert econòmic. Bé, doncs ara els catalans ja tenen un altre punt de vista sobre la realitat del nou finançament que proposa el nostre govern format pels psoecialistes del PSC que responen a la veu del seu amo espanyol, els presumptes independentistes d'ERC que ràpidament s'han acomodat als sous de la menjadora oficial i els buscapapallones multiculturals d'Iniciaitva que es pensen que les polítiques socials es fan amb l'aire que respirem i no amb els diners que ens roba Espanya. Ara només caldrà veure quina decisió prendrà finalment CiU. Si seguirà jugant a la puta i la ramoneta com aquests darrers 23 anys per a guanyar tant el vot d'exfranquistes com el d'independentistes, és a dir, si la defensa del concert econòmic és només una aixecada de bandereta per a recuperar vots –com han fet en diverses ocasions en els 23 anys de govern- o realment es plantarà per una vegada en la defensa dels interessos i benestar dels catalans.

No oblidem que l'espoliació que patim és el resultat de la gran estratègia política d'en Jordi Pujol d'encaixar Catalunya a Espanya. Aquest proper divendres quedarà reflectit quin país defensen els nostres polítics (Catalunya o Espanya) i quins interessos defensen (els seus o els dels catalans). Algú pot pensar que aquesta crítica és molt dura però ens hi juguem el futur econòmic de Catalunya, és a dir, la prosperitat present i futura de molts catalans de totes les edats. I cap partit, cap ni un, ha fet pedagogia de les xifres de l'espoliació i del nou finançament. Cap ni un s'ha dignat a explicar de forma senzilla i amb exemples la seva proposta de finançament i les millores quantitatives que aportarà. Només s'han dedicat a alimentar la confusió perquè els catalans no puguin valorar el que proposen. Espanya no pot mantenir-se, no pot tirar endavant sense els 40 MEUR diaris que treu de Catalunya. Per això cap partit ha fet pedagogia de les xifres perquè el poble les comprengui. Millorar el finançament de Catalunya per tal que Catalunya pugui tenir un futur pròsper suposa enfrontar-se a Espanya, i no oblidem que els nostres polítics viuen d'Espanya. A ells no els afecta l'espoliació que patim. Aquest proper divendres 30 de setembre de 2005 tots ells quedaran retratats com a bons esclaus que són al servei del seu amo.

Josep Castany, 41 anys
Director General de Catalunya Acció
27 setembre 2005, Barcelona (El Barcelonès)