Cada dia que passa més catalans de totes les edats, des de 15 fins a 80 anys, que viuen a Catalunya o a l'estranger, catalans de tota la vida o nous catalans provinents de la immigració, es comprometen per a portar el nostre país fins a la independència, a ser un país normal i adult, propietari del seu futur i que no vol ser governat per estrangers que ens amaguen la nostra història, dissolen la nostra llengua i ens roben els diners que ens guanyem amb el nostre esforç.

És d'irresponsables, ingenus o botiflers - i que cadascun dels nostres polítics faci la reflexió de a quina categoria pertany - voler-nos encaixar a Espanya, quan Espanya, perquè es desenvolupi i evolucioni tal com la conceben els espanyols, requereix que Catalunya, tal com l'entenem els catalans, desaparegui. Ja hem vist els resultats després de 25 anys de voler-nos "encaixar" a Espanya: és evident que és Espanya que ens ha ben "encaixat". Si parlem en l'ambit econòmic, Europa regala a Espanya -són els fons de cohesió europeus- 1 bilió de pessetes l'any. El fons de cohesió català, és a dir, l'espoliació fiscal que patim i que els governants espanyols anomenen cínicament quota de solidaritat, és de 2,45 bilions de pessetes (14.730 milions d'euros) només l'any 2002, diners que se'n van a Espanya i que no tornen. Això equival a l'11% del PIB del 2002. Aquest nivell de "solidaritat forçada" tècnicament es defineix com un règim colonial. Les despeses totals del govern de la Generalitat el 2003 van ser de 17.495 MEUR. L'espoliació l'any 2002 (14.730 MEUR) equival al 84% de la despesa feta per la Generalitat tot l'any 2003.

És que vistos aquestos números, a algú li pot quedar algun dubte que la millor política social és la independència? I si a l'espoliació econòmica hi afegim el tema de la llengua, el robatori de la nostra història, la prohibició de les nostres seleccions, el botí de guerra de Salamanca, el segrest de l'Èric Bertran, etc., etc., quin català que s'estimi aquest país i la gent que l'ha fet ens pot dir que el nostre futur és Espanya, sigui federal, confederal, asimètrica, triangular, romboide o quadriculada? Qui amb dos dits de seny recomanaria a una dona maltractada que el seu futur és conviure amb l'home que la maltracta? Afortunadament, encara queden catalans, homes i dones, amb la ment clara i un esperit indestructible. Però el millor de tot és que ens hem començat a organitzar de forma coordinada i operativa, amb moral de victòria, dedicant esforç i intel·ligència a un únic objectiu: aconseguir la independència als voltants de l'any 2014.

Josep Castany, 40 anys
Director General de Catalunya Acció
30 abril 2005, Barcelona (El Barcelonès)

Email enviat el 20 de febrer del 2005

Catalunya Acció ja és a punt per a iniciar el recorregut cap a la independència. I això vol dir que els catalans, homes i dones que hi col·laborem, i que cada dia augmenten en nombre, tenim el compromís de no renunciar, de no decebre. El futur de la nostra gent és innegociable. Després de molts anys de renúncies i posats d'esclau, com qui demana perdó per existir, la dignitat i el coratge dels membres de Catalunya Acció i de les persones que s'hi van adherint comença a estendre la llavor de la il·lusió i la moral de victòria entre els catalans. Si a això hi afegim la unió de totes les voluntats independentistes aleshores haurem aconseguit un dels objectius de la primera etapa del pla "Independència 2014".

Us convidem a venir als actes que es van programant: Barcelona, Elx, Reus, etc. Ens coneixereu, podreu encomanar-vos de l'esperit que ha començat a remoure aquest país, i col·laborar de diverses maneres en el nostre projecte comú. A la nostra web http://www.catalunyaaccio.org/ hi podreu trobar informació dels diferents actes en què participarem.

Voldria acabar aquest primer missatge amb les belles paraules d'un català de Sant Cugat que ja forma part de Catalunya Acció:

"El cas és que d'una vegada per totes hi ha gent disposada a prendre les regnes de la veritat i no amagar el cap sota l'ala com fan els nostres polítics. El descrèdit dels dirigents polítics ha arribat massa lluny. I celebro que Catalunya Acció es presenti als catalans no pas com a partit polític, sinó com a projecte polític. La diferència i el matís és, sens dubte, d'una importància cabdal i evident. Els partits polítics són com són i no canviaran pas, però la gent que s'organitza i que, sobretot, té collons per afrontar les embestides que es presentin, demostren un coratge, un tremp, una energia i un valor que els honora.

 

I és que aquest projecte no és un projecte d'estatuts interminables, de finançaments de pa sucat amb oli, de secessionismes lingüístics ni d'etnicidis i d'altres -cidis; aquest projecte va més enllà de tot això perquè no cau en el joc a què ens han acostumat els partits. No parlem d'un partit polític, sinó d'un projecte de caire polític. Un projecte que comença a parlar clar d'independència i que, a més, gosa aproximar una data concreta per a assolir-la, cosa que cap partit polític mai no ens ha aclarit encara. Per tant, que els polítics continuin amb els seus jocs d'estira-i-arronça i de vendre'ns a preu de saldo; és el que saben fer i és l'únic que demostren que saben fer des de fa molts anys.

 

Però no podem restar quiets. Restar quiets davant del greuge que pateix el nostre país és restar, ras i curt, presoner de la impotència. I us asseguro que allò que necessita el nostre país, més enllà de polítics que parlen amb posat esporuguit, amb aire de feblesa o amb esguard indecís, són persones que desbordin pertot energia, tremp, coratge i una veritable ambició nacional. És a dir, persones que, a diferència dels nostres polítics, arraconin la por per abraçar el coratge; deixin enrere el dubte per afrontar decidits i amb seguretat el futur; i, sobretot, persones que creguin per damunt de tot en la necessària independència de Catalunya com a condició absolutament innegociable."

Feu arribar aquest missatge a tots els racons del nostre país.

Cordialment,
Josep Castany
Director General de Catalunya Acció
20 febrer 2005, Barcelona (El Barcelonès)

Notícia del diari Avui, 15/feb/2005 – p12
Extracte de la notícia Des del govern central es recorda: "El que no acceptarem és que, per consensuat que estigui, se'ns porti un Pla Ibarretxe sota el braç o es pretengui una imposició del Parlament català a l'espanyol. Seria inacceptable", s'assegura pujant el to. Quan al finançament, afirmen que Catalunya "no pot mirar només per ella i ja està" i que s'ha de "pactar entre tots perquè Catalunya no és ningú per decidir la quota de solidaritat que ha de rebre Andalusia".

En tot cas Zaparero està en contacte permanent amb Pasqual Maragall -la setmana passada es van veure en privat a Barcelona- i amb José Montilla. Comentari de la notícia Després de l'experiència frustrada durant 25 anys d'encaixar Catalunya a Espanya, el nou govern del tripartit vol intentar-ho de nou. Sembla ser que ara tenim "aliats" al govern de Madriz. Hi devem tenir gent molt espavilada al nostre govern per arribar a aquestes conclusions.

A molts catalans se'ns fa impossible de comprendre com els nostres governs (els d'abans i els d'ara) poden plantejar una convivència amb Espanya basada en la por (recordeu algun article de la intocable Constitución?) i el robatori (2,4 bilions de ptes cada any). És patètic que la nostra classe política digui que vol buscar l'encaix de Catalunya a Espanya, quan la realitat diària és contundent: és Espanya que fa anys que ens "encaixa".

Josep Castany, 40 anys
Director General de Catalunya Acció
15 febrer 2005, Barcelona (El Barcelonès)