Les declaracions del tinent general espanyol José Mena Aguado, aquest col·leccionista de medalles del sempre i eternament cutre exèrcit espanyol, han provocat un ensurt important entre molts catalans que de bona fe han estat vivint, i molts encara viuen , dins la bombolla de Pujolàndia. Per a molts catalans el despertar del somni de l'encaix a Espanya està essent desconcertant, traumàtic, i no entenen què està passant. Més val que es rentin la cara amb aigua ben freda perquè tornaran a venir bastonades si no ens avancem als esdeveniments. Per això ha nascut el projecte de Catalunya Acció, i una de les claus fonamentals del Pla Independència 2014 és el correcte moviment de les relacions internacionals. El general Mena va llegir en veu alta allò que està escrit en la Constitució Franco-Borbònica d'Espanya. Tècnicament se'n diu terrorisme d'Estat però quan se li dona cos legal se'n diu protegir l'ordre constitucional . És el que passa quan mort el dictador en lloc de fer justícia s'opta per l'oblit. Vostès, Sr. Jordi Pujol, Sr. Miquel Roca i tots els altres que hi eren i que es senten tan orgullosos de la feina feta encaixant-nos a Espanya, m'entenen oi? Ara haurem de treure les castanyes del foc que vostès no van saber treure per interès o per por, tant li fa.

Els conflictes nacionals no resolts tornen a ressorgir passat el temps. Això és gairebé una llei històrica. I els nostres prohoms de la política encaixista, escandalitzats per les declaracions, només han sabut demanar-ne el cessament del general, en lloc d'exigir l'eliminació de l'article 8 de la Constitució Espanyola per dignitat humana. Almenys, un altre troglodita de la democràcia, Francisco José Hernando, president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i del Tribual Suprem, que va dir que aprendria la llengua catalana per creixement personal igual que podria aprendre sevillanes, ha rebut una digna resposta per part d'Alfons López Tena, vocal del CGPJ que ha presentat una proposta de reprovació i que tem que pugui rebre represàlies a nivell professional. El darrer troglodita de la democràcia -dic troglodita perquè aquesta gent desconeix els principis bàsics d'una democràcia- és el ministre Solbes. Recentment ell solet ha impedit que es publiqui un estudi sobre les balances fiscals per part d'una comissió que ell mateix va engegar.

Però el més greu és que davant de tanta presa de pèl ERC hagi aprovat els pressupostos del govern espanyol per al 2006 i que en Puigcercós li hagi dit a Zapatero que " encara que no surti l'Estatut ERC seguirà donant suport al govern del PSOE perquè l'alternativa és el PP " . Al "Braveheart" d'ERC -així anomenaven Puigcercós dins d'ERC- ja no li queda gaire "Brave" des que respira els aires de Madrid. Evidentment el nostre enemic és Espanya, però el nostre problema per a assolir la independència i per tant un futur digne i pròsper és la mediocritat, poca dignitat i renúncia continuada dels líders (no pas les bases) de la nostra classe política, des dels regionalistes de CiU fins els independentistes temporalment encaixistes d'ERC . Amb les actuals negociacions de l'Estatut Colonial ens volen fer veure que estan fent una feina de gran trascendència. Senyors diputats, vejam si s'espavilen una mica i es posen les piles, que el finançament del nou Estatut els bascos fa 25 anys que el tenen. Valdria la pena que els nostres diputats aprofitessin el pont aeri per a llegir-se l'article de l'Aida Palau "Independència ja!", una estudiant de biologia del Pla d'Urgell. Potser així agafarien una mica de coratge i dignitat per a negociar amb els espanyols.

Josep Castany
Director General de Catalunya Acció
Barcelona (Barcelonès)