A la manifestació del passat 18 de febrer del 2006 molta gent ens va felicitar per aquesta pancarta i ens van preguntar d'on era, d'on havia sortit aquesta pancarta. Que els agradava molt perquè el lema de la manifestació l’havien trobat massa tou, en termes populars “que n’estaven fins als collons d’Espanya”.

Doncs és la pancarta de Catalunya Acció que té relació directa amb el Pla Independència 2014 que anem presentant a les conferències que fem per diverses poblacions del país. Perquè no hi hagi confusions, quan parlem de Catalonia a nivell internacional estem parlant de Països Catalans. No ens oblidem de cap dels nostres.

Després de les rucades que han dit tots els nostres polítics, algunes bastant patètiques, interpretant cadascú i segons la seva conveniència l’esperit dels catalans que vam anar a la manifestació (que si contra el PP, que si a favor de l’Estatut, etc.), la millor manera d’interpretar el sentir dels catalans és simplement escoltant el que van dir. A la manifestació només es va cridar “Som una nació”, “Independència” i “Boti, boti, boti, espanyol el qui no voti”. I cridaven i saltaven des de criatures fins a senyores que passaven del seixanta. O sigui que, senyors polítics, si volen deixar de fer camàndules en nom de tots els catalans, d’aques poble mil·lenari, comencin a prendre nota que la menjadora no és té de franc.

La pancarta la portaven dos senyors, un de 53 anys i l’altre de 64, vull dir que són persones adultes i a més amb una trajectòria patriòtica de molts anys. L’un ha votat tota la vida CiU, i després de la traïció de l’Artur Mas al Parlament Català va retornar el carnet de CiU. L’altre tota la vida ha votat ERC, i després de veure com ERC s’ha arrossegat per Madrid i s’ha embrutat les mans perdent dignitat a cada pas, ja no en vol saber res. Serà aquest petit exemple un símptoma significatiu d’alguna cosa? Serà la manifestació del dia 18 el símptoma del possible inici d’una revolució taronja a la nació catalana? Per què el malnascut d’en Jiménez Losantos no n’ha dit res avui al seu programa? Potser perquè és més intel·ligent que els nostres polítics de segona i sap el que realment significa la manifestació de dissabte, ell que va escriure l’any 1995 “Lo que queda de España, con un prólogo sentimental y un epílogo balcánico”? Avui, el psoeciata Miquel Iceta, llepa entre els llepes –bé, potser en Piqué el supera-, deia que hi havia el perill que entréssim en un procés de balcanització. Sr Iceta, fa lleig mostrar la ignorància en públic amb el sou que vostè cobra. Fa anys que som en un procés de balcanització, la primera fase ja va passar, i des de la premsa estrangera fa anys que ens ho venen advertint, tot i que la nostra estimada premsa mai s’ha dignat a reproduir-ho fins ara. Quina creuen que va ser la raó per la qual el petit dictador Aznar, reconvertit a semidemòcrata, es va posar del costat del president Bush en la guerra d’Iraq?

Un alt càrrec d’ERC ens va explicar l’estratègia que estan considerant seguir a partir de la manifestació. Bé, esperem que s’ho repensin i no la posin en pràctica. La decepció dels catalans podria ser descomunal. En tot cas convé que tots els catalans estiguem ben atents a veure si ERC vota el mateix al Parlament espanyol que al referèndum -ara per ara no tenen gens clar votar el mateix-, i si a partir del setembre en Carod i en Puigcercós deixen de treure pit. Un Conseller de Catalunya Acció descriu molt bé la tasca que ha estat fent ERC aquests dos anys. Diu que no han fet política, que simplement han estat fent demoscòpia (anàlisi d’estimacions de vot), popularment politiqueria en la millor tradició de CiU i de tots els altres.

El més important, però, és dibuixar el camí cap a la independència i desemmascarar les incoherències dels nostres polítics, que adoptant diverses formes (nacionalistes, etapes intermèdies, etc.) el resultat final és que ens encaixen ben encaixats a Espanya.

Josep Castany, 41 anys
Director General de Catalunya Acció
20 febrer 2006, Barcelona (El Barcelonès)