El Sr. Josep Maria Cuní sembla que tingui una especial aversió a dir l'hora en català en el seu programa, vaja, de fet mai la diu en català, mai la diu parlant en quarts. Sempre li sentireu dir les 8 i 22, les 9 i 33. No entraré a discutir si hi ha formes més senzilles d'expressar l'hora que utilitzant els quarts, ja que per la mateixa lògica argumental em podria carregar sense cap problema, i no em costaria gaire, aspectes sintàctics o ortogràfics de la llengua catalana només pel fet de fer-les més senzilles per a qui la parla o l'escriu. El més lamentable d'aquesta actitud és que el Sr. Cuní amb el seu exemple està privant que molta gent pugui aprendre i acostumar-se a dir i entendre les hores en català.

El Sr. Cuní també sap perfectament que la televisió, i més un programa diari i llarg com el seu, és avui dia la màquina més poderosa de transmissió de valors, actituds, opinions i hàbits. Parlant d'hàbits, i de la potència que tenen els programes i presentadors de televisió a l'hora d'inocular-los entre la societat, un dels pitjors hàbits que s'ha estès a TV3 des de fa uns quants anys és el d'entrevistar en castellà a gent que no entén el català. Molts catalans recordaran que fa anys en aquests casos l'entrevistador mantenia el català i a l'entrevistat se li feia la traducció simultània. Aquest hàbit, que també tenen altres destacats presentadors de TV3, té dos efectes molt perversos i perniciosos:

• El primer efecte és el d'una falsa normalitat en l'ús del català i el castellà (llengua imposada als catalans). Quan algú no entén el català se li parla en castellà perquè els catalans ja entenem el castellà i a més és oficial a la colònia. Molt democràtic, oi Sr. Cuní, a vostè que tant li agrada omplir-se la boca amb la paraula democràcia quan parla d'Espanya? Recorda la frase d'en Tàcit que deia que "la marca de l'esclau és la de parlar la llengua del seu senyor"? Doncs això és el que vostè fa quan vénen els seus senyors de Madrid (ministres, actors, escriptors), i gràcies al seu exemple i als seus hàbits s'està imposant com a normalitat el que realment és una imposició d'una llengua. Després només cal minoritzar i desprestigiar el català i finalment els catalans el deixen de parlar perquè en la seva vida quotidiana no hi ha déu que els entengui ni quan volen comprar el pa o els macarrons.
  
• El segon efecte és que gràcies a presentadors com vostè que utilitzen el castellà a dojo els catalans de la Catalunya del Nord que intenten aprendre o millorar el seu català veient TV3 estan aprenent el castellà per collons. Ja n'és conscient vostè d'això? Parli amb aquests catalans i veurà la gràcia que els fa haver d'aprendre una segona llengua imposada (la primera imposada és el francès) veient la pròpia televisió pública dels catalans de la Catalunya Central.

Sr. Cuní, a vostè i a molts com vostè, esclaus destacats i distingits de la colònia, filosocialistes de pro, Espanya els estarà eternament agraïda. Per què han de venir des de Madrid a rematar la colonització de la nació catalana si directament ens estem espanyolitzant (en pensament i llengua) des de la pròpia televisió pública dels catalans i pagada pels catalans? Vol més servitud i vergonya nacional?

Josep Castany
Director General de Catalunya Acció
19 de febrer del 2008, Barcelona (El Barcelonès)