1. Independentistes i votants
Cert, d'independentistes n'hi ha a tots els partits però fins que els suposats independentistes que voten partits encaixistes no votin partits que realment defensin la independència de forma prioritària no avançarem. No té cap sentit dir que ets independentista i ser el passatger (el votant) d'un vaixell que no va cap a la independència. Aquesta postura és incoherent i no porta enlloc. És per aquest senzill motiu que no avancem. Una altra cosa és que després, propostes com la d'Esquerra al 2003 acabin resultant autèntiques estafes per als independentistes. És a dir, entre els partits que fallen, com Esquerra, i els votants que voten partits encaixistes com CiU, així és impossible avançar. Vejam si amb Solidaritat comencem a posar una mica d'ordre en tot aquest circ i a les properes eleccions els votants independentistes poden votar de forma majoritària un partit realment independentista, sòlid i coherent.

2. Altre cop Mestalla
Si els catalans que van a València s'atrevissin a donar l'esquena i a ensenyar el cul al rei, això seria igual que aquella escena de la pel·lícula Braveheart. Una imatge així seria insuperable. El titular internacional com seria? 20.000 culs catalans donen la benviguda al rei d'Espanya? Ahir llegia que durant el setge del rei Jaume I al castell de Mallorca (1229), i per tal de minar la moral dels sarraïns, després d'una batalla fora del castell que van guanyar les tropes catalanes, el rei Jaume va ordenar tallar el cap als 400 sarraïns morts i va llençar els caps al castell per sobre les muralles amb un fonèvol, una mena de gran catapulta que es feia servir en els setges als castells. Les guerres es guanyen per la moral de la tropa i la nostra independència també.

3. To i claredat de pensament
M'agrada el to i la claredat de pensament de l'article (http://www.solidaritatcatalana.cat/opinio/en-resposta-la-diputada-marta-alos). És important que els catalans recuperem la capacitat de dir les coses pel seu nom, de dir el què pensem sense pensar el què diran els botiflers de sempre o els bufons de torn que es fan passar per periodistes o intel·lectuals. La llibertat comença per un to adequat i un pensament nítid. Cal escampar la boira messella que hi ha instal·lada a Catalunya des de fa trenta anys, i és una boira molt densa.