1. CiU i el poc sentiit del ridícul
Ja era hora que algú (Solidaritat) s'oposés a les absurdes propostes que planteja Convergència des de fa molts anys. Ara Convergència vol que anems tots juntets a Madrid a reclamar el fons de competitivitat (1.400 M€) en lloc de reclamar els 200.000 M€ que Espanya ens ha robat els darrers vint anys en concepte de “solidaritat” o reclamar els 22.000 M€ que ens prenen cada any. L’Artur Mas, el servidor (segons les seves pròpies paraules), frena la Llei d'Independència al Parlament, diu que català i valencià són dues llengües i vol que anem tots plegats a fer el ridícul a Madrid per enèsima vegada. Quin president més poqueta cosa que tenim.

2. Propostes estèrils
Això del pacte fiscal com a primer pas de la transició nacional cap al dret a decidir que proposa Convergència és la mateixa comèdia del pas intermedi cap a la independència que proposava Esquerra per a justificar el seu pacte amb el PSC, que mai ha existit i sempre ha estat PSOE: propostes estèrils per no tenir el coratge d’encarar el problema colonial que pateix Catalunya.