1. Els espavilats d’Esquerra i el PSC
Els líders d'Esquerra encara no se n'han adonat que el PSOE els ha donat pel sac igual que a la guerra del 1936. Són tan il·lusos que es creuen que el PSC existeix, i amb la infantil idea de pactar amb les "esquerres" (que m'expliquin que té el PSOE d'esquerres) acaben pactant amb els enemics de Catalunya. Molt llestos aquests nois. Molt.

El PSC no existeix; sempre ha estat PSOE i els seus votants saben perfectament què voten: PSOE. Quan a en Zapatero li van preguntar què en pensava sobre si alguna vegada els diputats del PSC votaven en contra del PSOE a Madrid va dir: ¡Pero si el PSC somos nosotros! La gent del PSC són nacionalment espanyols, defensen Espanya, per tant no té res d'estrany que votin el que voten a Catalunya i a Madrid.

Per a mi, des d'un punt de vista nacional, els dirigents del PSC són els sicaris del PSOE a Catalunya, acomplint fidelment les instruccions que reben dels seus amos, i els dirigents de Convergència són com els vigilants del ghetto, els regionalistes de tota la vida, sempre frenant i adormint les aspiracions nacionals dels catalans. El país ens falla per dalt. Per això és imprescindible rellevar els dirigents polítics actuals si volem donar la volta a la situació i per això és tan important l'aparició d'una força política independentista com Solidaritat.