1. El català i l’autocomplaença
Ara tothom a plorar per la llengua. Fa anys que estem intentant conviure amb un càncer (Espanya) amb aspirines falsificades (Convergència). Aquest és l'error bàsic, i qui no corregeix els errors segueix fotent-se de cap.

El català només el defensarem amb la independència. La resta és seguir perdent la batalla per la llengua mentre ens posem medalles. L'única esperança per a la supervivència del català no és la immersió lingüística. És tenir un Estat Català independent on sigui l'única llengua oficial que la protegeixi i la potenciï.

2. Independència o submissió
Qui no treballa per la independència de Catalunya, està treballant per la submissió de Catalunya, encara que aquesta no sigui la seva intenció.

3. Unir-nos o amuntegar-nos
S'ha intentat unir gent que volia la independència amb gent que no la volia o no la veia com una prioritat. Per això els intents d'unió han fallat. Si l'objectiu no és clar (sense eufemismes) i no és el mateix per a les parts, la unió o la coordinació fracassen, i això és el que ha passat. Els catalans parlem molt de la unió, però no parlem de les premises imprescindibles perquè la unió es pugui realitzar.

Hem de coordinar-nos (ara no ho estem) totes les persones i entitats que tenim clar la necessitat imperiosa d'un Estat Català independent. I sobretot no votar aquells partits que no defensin de forma clara, coherent i contundent la nostra independència, com són ara mateix Convergència i Esquerra. Sense aquestes dues premises bàsiques els nostres esforços no aportaran resultats i seguirem diluint-nos dins d'Espanya.