1. El català i l’autocomplaença
Ara tothom a plorar per la llengua. Fa anys que estem intentant conviure amb un càncer (Espanya) amb aspirines falsificades (Convergència). Aquest és l'error bàsic, i qui no corregeix els errors segueix fotent-se de cap.
El català només el defensarem amb la independència. La resta és seguir perdent la batalla per la llengua mentre ens posem medalles. L'única esperança per a la supervivència del català no és la immersió lingüística. És tenir un Estat Català independent on sigui l'única llengua oficial que la protegeixi i la potenciï.
2. Independència o submissió
Qui no treballa per la independència de Catalunya, està treballant per la submissió de Catalunya, encara que aquesta no sigui la seva intenció.
3. Unir-nos o amuntegar-nos
S'ha intentat unir gent que volia la independència amb gent que no la volia o no la veia com una prioritat. Per això els intents d'unió han fallat. Si l'objectiu no és clar (sense eufemismes) i no és el mateix per a les parts, la unió o la coordinació fracassen, i això és el que ha passat. Els catalans parlem molt de la unió, però no parlem de les premises imprescindibles perquè la unió es pugui realitzar.
Hem de coordinar-nos (ara no ho estem) totes les persones i entitats que tenim clar la necessitat imperiosa d'un Estat Català independent. I sobretot no votar aquells partits que no defensin de forma clara, coherent i contundent la nostra independència, com són ara mateix Convergència i Esquerra. Sense aquestes dues premises bàsiques els nostres esforços no aportaran resultats i seguirem diluint-nos dins d'Espanya.
Etiquetes
- acció (4)
- catalunya acció (1)
- economia (6)
- facebook (42)
- llengua (2)
- política (21)
- ràdio (2)
- sagrada família (1)
- so (1)

Arxiu del blog
-
▼
2011
(47)
- ► de desembre (3)
- ► de novembre (1)
-
▼
de setembre
(7)
-
►
2009
(5)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (1)
-
►
2005
(5)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (1)
